26 de nov. 2015

Tornen les millors besades lànguides de la cançó italiana

Una de les cançons lleugeres més boniques de la història de la música és italiana, es diu “Tornerai” (Tornaràs), s’inspira descaradament en el famós cor a boca closa de l’òpera Madame Butterfly de Puccini, es va internacionalitzar a través de la versió francesa “J’attendrais” i ara acaba de beneficiar-se d’una nova versió esplèndida, commovedora, ressuscitada als minuts finals de la pel.lícula La meva família italiana, que es pot veure aquests dies als cinemes Texas de Barcelona, interpretada de manera voluptuosa a duo de veu i piano per la jove cantant i actriu australiana
Nadeah Miranda i l’actor sicilià Francesco Scianna (a la foto). Es pot comprovar amb imatge i veu a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9kZimUJMDHg.
La pel.lícula, dirigida per Cristina Comencini amb un repartiment italo-espanyol, s'ho val ni que sigui per aquests minuts finals i pel protagonisme de l’actriu Virna Lisi pocs mesos abans de morir el desembre del 2014. Nadeah Miranda, amb el seu italià d’accent anglès, interpreta dintre de la narració del film un curt paper final amb dos grans temes clàssics de la cançó italiana: “Quando, quando, quando” i “Tornerai”.
De la primera n’ofereix en solitari al piano una versió correcta. De la segona, a duo amb Francesco Scianna, una interpretació inoblidable, tan històrica com el tema mateix, llançat a la fama des del 1938 per la cantant francesa d’origen italià Rina Ketty, ben abans del triomf de Tino Rossi amb la traducció francesa, del de Django Reinhardt amb la versió instrumental o del remake de Dalida. 
Tornerai” és un diamant petit i esclatant, una obra culminant del gènere de la cançó, amb lletra de Nino Rastelli i música de Dino Oliveri. La glòria de les cançons ve donada sobretot per la vida especialment inspirada que li donen els intèrprets en algunes ocasions, com en aquesta versió escenificada de Nadeah Miranda i Francesco Scianna al film La meva família italiana. La interpretació que en fan en estat de gràcia es converteix en la clau i el desenllaç de tot el film, en aquell significat que les paraules, les melodies i la vida només assoleixen a través dels "baci languidi" d’alguns intèrprets i alguns moments d’excepció.

Tornerai da me perché l'unico sogno sei del mio cuor.
Tornerai tu perché senza i tuoi baci languidi non vivro.
Passa il tempo e tu dove sei, con chi sei?
Tu non pensi a noi ma io so che da me tornerai.
La notte e il giorno tu non ci sei vicino a me, coi sogni miei.
Dimmi quand'é che tornerai da me, perché l'unico sogno sei del mio cuor.

0 comentaris:

Publica un comentari