M'aturo al poblet de Sant Genís de Fontanes, en teoria pel romànic

Cadascú té les seves predileccions i quan pujo a Perpinyà m’agrada aturar-me al poblet residencial de Sant Genís de Fontanes, estacionar el cotxe i caminar plàcidament un parell o tres de carrers per reveure la llinda en marbre de Carrara del portal del monestir romànic, que ara és església parroquial. Es tracta de l’escultura romànica en baix relleu més antiga que es coneix amb la data inscrita a la pedra. La inscripció la situa l'any 24 del rei Robert II de França, per tant el 1019. El monestir va mantenir les propietats territorials durant llargs segles de feudalisme monàstic, el 1507 es va unir al de Montserrat i va plegar arran de la Revolució francesa de 1789. Com que els horaris francesos són particulars, encara que l’església sigui tancada puc contemplar igualment la llinda. Si és oberta, visito el claustre i m’entretinc a la botiga de publicacions locals associada al punt de venda de l’entrada. Aquests dies el portal es troba cobert per bastides de restauració de la llinda, això vol dir que encara lluirà més.  Però en el fons no hi vaig per la llinda, sinó per baixar del cotxe amb la idea de flairar durant un parell o tres de carrers un d’aquests petits municipis tan endreçats, airosos i polits de l'estimat Rosselló fronterer.