6 d’abr. 2017

La llegenda dels templers reviu malament al Museu d’Història de Catalunya

Visitar l‘exposició que acaba d’inaugurar el Museu d’Història de Catalunya sobre els templers no aclareix l’enigma. No el suposat enigma, tan explotat pels escriptors de novel.les històriques esotèriques com El codi Da Vinci. L’enigma principal és quin interès pot tenir, si no es presenta amb mentalitat d’avui, una exposició sobre l’orde militar fundat arran de la primera croada l’any 1118 i dissolt pel papa l’any l’any 1311. La història dels templers, inclosa la seva presència a Catalunya, ja havia estat explicada del dret i del revés, amb reiteració i amb detall. L’exposició evoca un mite medieval, convertit posteriorment en pastura de llegendes. Allò que no aclareix és el paper nefast de l’orde del Temple ni de les croades que el van fer
néixer (les croades externes a Terra Santa o les internes a terra de moros).
Reprodueix vestits i armament de l’època, maquetes, diorames i projeccions audiovisuals, fins a pretendre que la peça estrella de la mostra és la fulla d’una espasa del segle XI que es conserva a l’armeria reial de Madrid i que alguns creuen que podria ser l’espasa Tisó, propietat dels comtes d’Urgell, cedida als templers i utilitzada per Jaume I per conquerir Borriana als moros amb la convicció que tenia poders màgics. Déu meu, quin rigor científic al Museu d’Història de Catalunya!  En canvi no destaca la clara i actual postura, que es podria resumir amb la frase del professor medievalista Josep M. Salrach quan qualifica les croades de “drama, potser el més important de la història europea i mediterrània. En cert sentit, van ser l’inici del colonialisme europeu al Tercer Món. Van aixecar un mur d’odi entre l’Orient musulmà i cristià ortodox, d’una banda, i la cristiandat llatina de l’altra, i es va enquistar en l’esperit europeu la idea que era salvífic fer la guerra en nom de Déu“.
Tampoc no se sustenta en la diàfana conclusió del llibre de referència de sir Steven Runciman Història de les Croades: “Vist des de la perspectiva de la història, tot el moviment croat va ser un fracàs. El dany infligit pels croats a l’islam va ser petit en comparació amb el que van fer al cristianisme oriental”.
La primera croada va ser organitzada pels senyors feudals occidentals sota la direcció del papa de Roma per ajudar els cristians bizantins d’Orient atacats pels turcs, els quals ocupaven Jerusalem des de feia 300 anys. Els croats van alliberar Jerusalem durant el curt període comprès entre el 1099 i el 1187, reocupada pel soldà Saladí. En canvi la quarta croada va saquejar el 1204 de manera salvatge la gran capital cristiana oriental de Bizanci o Constantinoble (anomenada Istanbul des de la conquesta turca del 1453). 
L’historiador John Julius Norwich, al llibre El Mediterrani, un mar de trobades i conflictes entre civilitzacions, és taxatiu: “En tota la història de la cristiandat no hi ha un capítol menys edificant que les croades”. 
L’orde dels templers va tenir-hi un paper preponderant. Fundat a Jerusalem l’any 1118 per nou cavallers francs (francesos), va prendre el nom pel fet d’haver instal.lat la primera seu a l’antic temple de Salomó. Era una host militar, una banda de guerrers sota la tutel.la del papa. Aviat va comptar amb nombroses seus o comandes arreu d’Europa, que en alguns casos sobrepassaven en poder i riquesa els Estats embrionaris on es trobaven. 
Els templers van consolidar una flota pròpia amb bases arreu del Mediterrani, una xarxa comercial florent i el primer sistema bancari internacional. Cent anys després de la seva fundació, era l’organització més important d’Occident, amb més de 9.000 comandes i uns 30.000 cavallers armats (sense comptar els serfs, escuders i artesans que s’hi associaven). 
L’orde es va convertir en un contrapoder i va ser dissolt pel papa l’any 1311. Els seus béns van passar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, també dit de l’Hospital o hospitalers, dels Cavallers de Rodes o Cavallers de Malta. 
A la crèdula Europa medieval, les llegendes més recargolades i fantasioses sobre el llegat ocult dels templers dissolts es van multiplicar. Alguns les alimenten encara avui.

0 comentaris:

Publica un comentari