12 de febr. 2020

L’Hospitalet de Llobregat vol sortida al mar com el riu: no serà fàcil

El sentiment de possessió deu ser un dels més antics de la humanitat i sempre ha anat associat a la disputa per la defensa del límit territorial de cadascú, de vegades fins a extrems ridículs però sagnants. Ara l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (segona ciutat de Catalunya per volum de població) lamenta haver perdut el 1920 la seva sortida al mar a la desembocadura del Llobregat, expropiada per ampliar el port de Barcelona, i la voldria recuperar. El consistori veí del Prat de Llobregat replica que ni parlar-ne de modificar els límits municipals en detriment seu. La qüestió pot acabar als tribunals, que també és un
mecanisme molt antic i freqüent. El Tribunal Suprem va haver de resoldre el 2015 el llarg litigi arran del recurs presentat per l’Ajuntament de Palamós contra la sentència  del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reconeixia que les illes Formigues pertanyen de manera compartida als termes de Palamós i de Palafrugell.
La propietat d’illes i illots correspon per llei a l’Estat, quan no han estat consolidada al registre de la propietat per algun titular privat (com és el cas a Catalunya d’una part de l’illa de Buda al delta de l’Ebre o la de S’Arenella a Cadaqués). Allò que es tornava a discutir als tribunals era dintre de quins límits municipals es troben les illes Formigues.
Un acord o concòrdia del 1717 establia el dret d’ús compartit als pescadors de Palamós i de Palafrugell, pel fet de considerar que el minúscul arxipèlag se situa a la divisòria entre els dos municipis. A la revisió de límits municipals efectuada el 1924 no es va parlar de les Formigues.
El 2007 el Diari Oficial de la Generalitat publicava un acord de límits municipals entre Palamós i Mont-ras, pel qual reconeixien les Formigues com a integrants del territori del primer. Palafrugell no havia estat consultat ni avisat. La conselleria de Governació va aclarir que la publicació de l’acord entre els dos primers municipis no significava l’aprovació definitiva per part del govern autonòmic i que podia ser recorregut legalment. El Tribunal Suprem va deixar de manera salomònica les Formigues on han estat sempre.
El municipi de Mont-ras és completament interior, però té una franja de litoral gràcies a un vell arranjament que permetia que els seus quintos fessin el servei militar a Marina, considerat més avantatjós. L’Hospitalet de Llobregat disposa d’una força molt diferent a la de Mont-ras (la seva alcaldessa presideix actualment la Diputació de Barcelona), però el del Prat de Llobregat té a les seves mans la carta sensible, el jocker de l’aeroport. Si el litigi de límits prospera, pot ser distret.

0 comentaris:

Publica un comentari