La platja de Castell a Palamós, vella olor d'estafa a la ciutadania

La Generalitat acaba d’anunciar que cedeix a l’Ajuntament de Palamós l’ús del “conjunt edificat” de la platja de Castell per instal.lar-hi un centre d’interpretació del paratge, “en el marc de col·laboració establert des de l’any 1999 en què va iniciar-se el procés d’adquisició pública de la finca Paratge i Pla de Castell”. Ep, alto les seques! Fins aquí podíem arribar en el redactat confusionista d’alguns comunicats oficials. Allò que cedeix l’acord són tres casetes annexes de l’extrem nord de la platja, però el Paratge i Pla de Castell és molt més i el seu “procés d’adquisició pública” té una història recent ben poc edificant. El Pla General de Palamós aprovat el 1986 declarava urbanitzables els dos sectors de la platja de Castell: l’anomenat Paratge (40,3 hectàrees de boscos arran de mar) i la Plana (46,3 hectàrees de prats circumdants), però els partits del consistori s’hi van repensar davant la volada de la campanya popular “Salvem Castell”, igual com havia esclatat la de “Salvem S’Alguer” a propòsit de la cala veïna.
La Immobiliària El Castell SA, de la família barcelonina dels Rodés, era la propietària del Paratge i hi projectava 181 habitatges d’alta categoria. La Immobiliària Camo SA dels Suqué-Mateu tenia els terrenys de la Plana i hi preveia 110 xalets, un hotel de 200 habitacions, un camp de golf i un centre hípic. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya refermava el 1997 una segona sentència que declarava aquells terrenys no urbanitzables i van passar a ser inclosos al Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN). Malgrat trobar-se protegits legalment de tot projecte urbanístic, el 1999 el Parlament de Catalunya va autoritzar el govern de la Generalitat a comprar el Paratge a Immobiliària Castell SA per 14 milions d’euros.
Dos anys més tard, durant l’últim govern de Jordi Pujol, la Generalitat va comprar la Plana a la Immobiliària Camo SA per 11,76 milions d’euros, dues valoracions molt per damunt de terrenys similars a la mateixa zona. Els partits parlamentaris d’oposició i els grups ecologistes van declarar que per preservar aquells terrenys no calia comprar-los a preu fort als propietaris privats, atès que ja formaven part del Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN). El portaveu de l‘entitat Salvem Castell va qualificar la compra com “una estafa a la ciutadania”. El futur centre d’interpretació a les casetes annexes de l’extrem nord de la platja hauria de recordar aquell discutible i desorbitat pagament de 25 milions.