Vaig pensar que es parlaria una mica més entre nosaltres de la ciutat de Perpinyà quan l’any 2020 va ser la més gran de França (120.000 habitants, 450.000 amb l’àrea metropolitana que engloba de facto) a elegir un alcalde d’extrema dreta en la persona de Louis Aliot. Em vaig equivocar. Ahir diumenge Louis Aliot va ser reelegit, sense ni tan sols necessitar segona volta (participació electoral de només 48%), i quasi ningú s’ha pres la molèstia d’intentar entendre'n les causes. La capital del Rosselló nord-català, tan a prop i tan lluny! El periodista Antoine Gasquez, redactor en cap de La Semaine du Roussillon, fa a l’última edició un eloqüent balanç de la inactivitat, l’immobilisme d’Aliot com a principal mètode de gestió. Quan vaig publicar el llibre A tres quarts d’hora de Perpinyà (Edicions 62, 2006), amb títol referit a la nova connexió ferroviària d’alta velocitat, vaig poder comprovar un cop més que l’interès que mereix Perpinyà d’aquest cantó de la frontera és molt limitat. La frontera més alta de totes és la mental.

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada