Escanyar amb sadisme Cuba és un fet indigne, roí, inacceptable

L’embargo comercial aplicat pel govern dels Estats Units contra Cuba data de 1960, després que el castrisme nacionalitzés les empreses nord-americanes. Fins ara l’havia pogut esquivar, amb dificultat creixent, per l'ajuda soviètica i veneçolana. Ara la penúria és dramàtica, insostenible i propícia a la revenja nord-americana i de la populosa colònia de cubans expatriats. El castrisme residual al govern repeteix que vol negociar amb Washintgon, sempre que es respecti la sobirania de l’illa. Això és una condició que fa riure el president Donald Trump, convençut que pot forçar el canvi de regim cubà amb un simple sospir, com no havia aconseguit Estats Units durant les set dècades anteriors. Però últimament ha comprovat a Veneçuela o l’Iran que un atac militar pot fer canviar els dirigents del govern atacat. En canvi, bastir una alternativa no es pot fer només de l’exterior ni sobre la pauta exclusiva dels interessos nord-americans. La resistència cubana des de 1959 davant l’abús de poder dels Estats Units li ha creat molts enemics. També molts amics, tant a fora com entre el seu propi poble, avui escanyat amb sadisme en la seva supervivència quotidiana. Donald Trump no pot canviar simplement el “Cuba sí, ianquis no” per un “Ianquis sí, Cuba no”.