26 de des. 2012

El truc i la destresa de la literatura de viatges

La millor literatura de viatges no sempre l’escriuen els exploradors més esforçats o els aventurers més arriscats. De vegades s’escriu sense sortir de casa, amb la imaginació, el record o la destresa literària del cop d’ull. Les descripcions més vibrants de les ruïnes d’Atenes es troben a l’Itinerari de París a Jerusalem, de Chateaubriand, que només va sojornar dos dies a la capital grega, l’agost del 1806. Retornat a França, va cisellar-ne el record com una elegia encara inigualada. Josep Pla va escriure una esmolada descripció de Rio de Janeiro sense baixar del vaixell durant el sol dia de la seva estada, el 3 de gener del 1957, arran del primer

24 de des. 2012

Llum sobre Joan Estelrich, però sense enlluernar-nos

La tardana aparició d’una part dels Dietaris de Joan Estelrich (1896-1958), que acaben de ser publicats per l’editorial Quaderns Crema, venen a projectar una mica més de llum directa sobre un dels intel.lectuals més vitals, enciclopèdics, brillants i cosmopolites de l’època republicana, amic i contertulià de Valéry, Huxley, Maurras, Mauriac, Claudel, Keyserling o Pirandello, exactament encaixonat entre Eugeni d’Ors i Carles Riba. El mallorquí Joan Estelrich va ser el nostre Stefan Zweig, salvant les distàncies. Nascut a Felanitx de família humil, primer es va guanyar la vida d’empleat del diputat terratinent menorquí Gabriel Squella, després de Joan March i, finalment, de Francesc Cambó. Des del 1995 l’aleshores director de la Biblioteca de Catalanya, Manuel Jorba, va tenir accés als documents inèdits d’Estelrich, llegats a la institució pels descendents, i va preparar aquests Dietaris. No es van poder publicar al moment de les commemoracions del centenari d’Estelrich i s’han vist editats vuit anys després. Ara bé, aquella mica més de llum directa sobre el personatge que permeten els Dietaris tampoc no hauria

22 de des. 2012

L’escarni de la conselleria de Benestar Social

Aquest article també s'ha publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

La conselleria de Benestar Social hauria de desaparèixer del pròxim govern de la Generalitat, per coherència amb les retallades que s’han concentrat precisament en les seves polítiques. Valdria més crear una conselleria de Promoció del Negoci Bancari o bé, si Esquerra Republicana s’hi posa forta, de Control del Negoci Bancari. El govern de la Generalitat deu en aquests moments 453 milions d’euros a les entitats de serveis socials, dels quals el 65 % corresponen a contractes i subsidis signats pel departament de Benestar Social, tal com ha

"King of Kings, and Lord of Lords, Hallelujah, Hallelujah!”

Ahir vaig tenir la satisfacció inusual de tornar a escoltar de preu dret, tal com es mereix, la interpretació en viu del famossíssim “Al.leluia” de Händel, del seu oratori El Messies, per part de The Ripieno Consort i el cor de cambra Dyapason, en un vibrant concert convocat al Centre Cívic Pere Pruna de Barcelona. Anys enrere encara vaig presenciar al Palau de la Música com algunes persones del públic, ben poques, es posaven dretes quan el cor entonava aquest "Al.leluia", en un gest de reconeixement i admiració davant d’un dels fragments musicals més gloriosos de la història de la humanitat, sense cap connotació religiosa necessàriament. La tradició de posar-se dret a aquest moment és

20 de des. 2012

Sí, demà és la fi (d’una etapa) del món

No sé què del calendari maia preveu que demà dia 21 es produirà la fi del món i aquesta mena de profecies acostumen a esvalotar una part del galliner, ni que sigui per fer tabola. En canvi jo tinc la sensació d’haver viscut realment aquests últims temps la fi d’un món. Després de la Segona Guerra Mundial (60 milions de morts), el capitalisme i la democràcia van fer un pacte tàcit de postguerra, derivat de llarguíssimes lluites dels

18 de des. 2012

La imatge del pescador Hermós reencarnada en l’empresari Esteve

L’altre dia remirava pausadament l’empresari químic Antoni Esteve Cruella durant un acte públic i barrinava a qui em recordava tant aquella cara i aquell posat. No aconseguia desxifrar dintre de la meva memòria de fesomies la semblança que em ballava pel cap amb insistència, fins que de cop se’m va encendre la llumeta. Aquest representant de la indústria catalana familiar s’assembla molt al cèlebre pescador palafrugellenc Sebastià Puig Barceló, l’Hermós, amic de Josep Pla i protagonista d’algunes de les seves memorables narracions. Es dóna el cas que l’empresari Antoni Esteve Cruella és criat –durant els estius, s’entén—a Calella de Palafrugell, com l’Hermós. També és dóna el cas que la seva potent empresa familiar Esteve Química

17 de des. 2012

El “pintre brut” de Ceret que triomfa a París

La petita joia per ella sola del museu de l’Orangerie (un antic hivernacle de tarongers als cèntrics jardins de les Tulleries de París, a tocar del Louvre) presenta actualment una exposició del cèlebre pintor d’origen lituà Chaïm Soutine, ben conegut a Ceret amb el sobrenom catalano-rossellonès del “pintre brut” arran de l’estada que va fer del 1919 al 1922 a la localitat vallespirenca, consagrada com a “meca del cubisme” pels sojorns immediatament anteriors de Picasso. L’actual exposició a l’Orangerie aplega només una selecció de vint quadres de Soutine, però ha gaudit de ressonant projecció internacional pel renom del lloc on s’exhibeix i la quantitat de públic que hi desfila habitualment. Això m’ha fet pensar a la magna exposició

14 de des. 2012

La presumpta libido dels nostres polítics

Aquest article també s'ha publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

El sainet del presumpte assetjament sexual per part del president de la Diputació de Girona és un petit escàndol de províncies al costat de l’episodi de Dominique Strauss-Kahn a la primera superpotència, però ens toca més de prop. La cambrera del Sofitel novaoiorquès Nafissatou Diallo acaba d’obtenir al voltant de 4 milions de dòlars en la demanda civil contra Strauss-Kahn per l’agressió sexual que va patir a la suite del polític, malgrat que aquest no ha estat imputat a causa de les

12 de des. 2012

Sempre ens quedarà París, també als amants de l’orgue

Abans que no es construís el Beaubourg o Centre Pompidou al costat mateix, de jove sortia a gambades del metro Hotel de Ville per arribar a l’hora als fabulosos concerts gratuïts d’orgue a l’església gòtica de Saint-Merri i poder escoltar Johann Sebastian Bach, mentre repassava mentalment tot el que havia vist i après aquell dia a París. Els concerts gratuïts a Saint-Merri es continuen celebrant encara avui, a tocar de les estridències del Beaubourg.  Per variar una mica, altres dies anava a l’església de Saint-Eustache, al mateix barri dels Halles, una altra joia gòtica que per les seves grans dimensions anomenen “Notre-Dame la petite”, però aquí sense cues ni

9 de des. 2012

Una obra mestra en venda aquests dies per 7’99 euros

Pel mòdic preu de 7’99 € es pot comprar aquests dies un regal majestuós, l’edició remasteritzada pel segell espanyol Malanga de 39 cançons de la discografia de João Gilberto entre 1958 i 1961, el moment de glòria de la revolució que va representar la bossa nova i de l'home que va canviar la història de la música brasilera gràcies a la perfecció minimalista d’una cèl.lula rítmica d'acompanyament de guitarra, una síncope, un temps musical que ell va inventar: la seva llegendària batida. També, és clar, per la seva manera de vocalitzar en murmuri intimista el canto falado o cantar baixinho, una síntesi entre la cadència del samba i el swing del jazz oposada a les efusions, gesticulacions i vibratos dels vells sambes patriòtics que ja no representaven el desig de modernitat de les classes mitjanes brasileres, la modernització en curs del país. El qualificatiu de bossa nova (cosa nova, nova onada) es va deure primordialment a l'aportació de João Gilberto, més

7 de des. 2012

Leo Messi surt en defensa del català, ja és prou notícia

Leo Messi sap que les seves paraules són escoltades i escrutades per molta gent. No s’ha distingit mai per prodigar-les, encara menys en temes extraesportius. Per això cobren un valor desacostumat les que va pronunciar ahir en roda de premsa, a propòsit del polèmic projecte de llei del govern central per retallar la presència del català a les escoles de Catalunya mitjançant una nova regulació estatal: “Sí que he escuchado lo que quieren hacer con el catalán. Yo lo único que puedo decir es que desde llegué aquí [l’any 2000, als 13 anys] estudié, aprendí y crecí con el catalán y nunca tuve ningún problema. Todo lo

Elemental, estimada banca

Aquest article també s'ha publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Esquerra Republicana ha tornat a posar damunt la taula de negociació amb CiU la seva proposta d’una taxa sobre la banca similar a l’existent a alguns països europeus i que ja s’aplicava a les comunitats autònomes d’Andalusia, Canàries i Extremadura, abans que el govern central no l’anul.lés tot presentant la setmana passada al Senat una esmena a la Llei Tributària que crea un impost estatal damunt els dipòsits bancaris amb un tipus de gravamen zero, i per tant anul.la l’impost autonòmic amb una argúcia legal que

6 de des. 2012

Els curvilinis 104 anys de l’arquitecte Oscar Niemeyer

L'arquitecte carioca Oscar Niemeyer, reconegut mundialment com el mestre i el poeta de la corba, ho relacionava amb les corbes corporals de les dones del seu país. Les seves memòries es titulen As curvas do tempo. Als cent anys d’edat encara mantenia l'estudi d'arquitectura obert a Rio de Janeiro, al costat dels fills, néts i associats, amb els finestrals abocats a la platja de Copacabana. Als 96 anys va enviudar i es va tornar a casar amb la secretària. I repetia: "Cada vegada que somnio una corba, penso immediatament en una dona. La dona és sens dubte la més gran de les arquitectures. No m'atrau la línia recta, dura, inflexible, creada artificialment per l'home. Allò que em fascina és

5 de des. 2012

L’actual comtessa d’Empúries és una noia amable

Els títols nobiliaris i les seves propietats es continuen transmetent per via hereditària, de manera que l’actual comtessa d’Empúries és una noia sevillana nascuda l’any 1986 a Nova York i resident a París, Blanca de Medina Orleans Bragança, filla del duc de Sogorb --de la casa ducal de Medinaceli-- i de Maria da Gloria de Orleans i Bragança i Borbó-Dues Sicílies, princesa imperial del Brasil i cosina del rei Joan Carles (la seva àvia materna, Maria Esperança de Borbó-Dues Sicílies, era germana de la comtessa de Barcelona, muller de don Joan de Borbó). L’actual comtessa d’Empúries i el seu pare han demostrat ser persones amables, encara que això no tingui res a veure amb el manteniment de les propietats. Quan al moment de complir vint anys el pare va traspassar-li la titularitat del comtat d’Empúries (un dels múltiples títols nobiliaris de la família), la noia va pronunciar en català

4 de des. 2012

“El quadern gris” de Josep Pla guanya un altre color

Després d’uns quants anys de dormir el son dels justos al calaix de l’editorial, finalment acaba de publicar-se l’esperada edició d’El quadern gris, de Josep Pla, revisada pel professor Narcís Garolera per deslliurar-la de les més de 500 errates tipogràfiques i correccions abusives, conegudes des del moment mateix d’aparèixer la primera edició l’any 1966, gràcies a les observacions fetes en privat per l’autor amb l’ajuda del seu col.laborador palafrugellenc Jordi Pujol i Cofan. L'ímproba tasca duta a terme ara per Narcís Garolera encara n’ha descobertes més, de manera que restituteix al lector

3 de des. 2012

Les diferents corrupcions de Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és un petit municipi de 34.000 habitants limítrof amb Barcelona i encaixonat entre dues autopistes, dues vies de tren de llarg recorregut, deu polígons industrials i la fàbrica de ciment Asland. El pas de 300.000 vehicles diaris l’han convertit en un tradicional campió dels índex de contaminació. “Aquí molts veïns anem amb el Ventolín a la butxaca”, declarava recentment un resident. Per acabar-ho d’adobar, l’alcaldessa Maria Elena Pérez ha sortit aquests dies fotografiada pels diaris a la seva entrada als jutjats, imputada per un pressumpte delicte de tràfic d’influències. Fins i tot si finalment resulta exculpada, ja haurà pagat la "pena del telediari", la condemna de veure's

30 de nov. 2012

Suspens europeu a Espanya en despesa social

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Els humans som animals socials. L’estat democràtic és un pacte social. Consisteix –o consistia— a que els ciutadans sostenen l’Estat amb els seus impostos i l’Estat assegura els serveis que necessiten els ciutadans: educació, sanitat, transports públics, protecció social. Per tant els contribuents reben allò que han pagat prèviament via impostos. Per contra, les últimes dades publicades aquesta setmana per l’oficina europea d’estadística Eurostat revelen que Espanya es troba quatre punts per sota de la mitjana en despesa social, que es precisament

29 de nov. 2012

Que vénen els russos! Benvinguts…

A l’època de la guerra freda entre les dues superpotències, l’expressió “Que vénen els russos!” pretenia infrondre la por a una invasió, ni que fos ideològica. Ara els russos ja han vingut i tothom els acull com el manà. Enguany es preveu que sumin 750.000 turistes russos a Catalunya, un 40 % més que el 2011. S’han convertit en un “mercat emissor” molt cotitzat, concretament el sisè del turisme a Catalunya, i el quart pel que fa a la despesa per turista, atès que els seus viatges acostumen a allargar-se entre 10 i 14 dies. Segons els estudis de Turisme de la Generalitat, els visitants russos deixaran 1.500 milions d’euros a Catalunya el 2012, enfront dels

27 de nov. 2012

Dalí sempre ven, això és el que compta

-->
Que un far de la modernitat com el Centre Beaubourg de París es torni a refugiar en l’exposició antològica d’un clàssic com Salvador Dalí constitueix un recurs a la facilitat i una manca d’imaginació. L’anterior antològica daliniana al mateix lloc, inaugurada el 1979 pel pintor en persona, continua sent la més visitada (840.000 persones) en la història del conegut centre cultural parisenc, però des d’aleshores han passat més coses en el món de l’art contemporani dignes de ser reflectides a un indret que es volia avantguardista quan va obrir el 1977. El fet de ser l’antològica daliniana probablement més àmplia de totes les realitzades fins

26 de nov. 2012

Els morts perfectament previstos del tren

L’Estat d’Europa amb més quilòmetres de flamants trens AVE i menys coherència territorial de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat manté a Catalunya 190 passos a nivell a nuclis urbans, carreteres i camins, als quals s’han registrat una vintena d’atropellaments mortals els últims deu anys, com el del 23 de novembre en ple casc urbà de Salou, “platja d’Europa”, per part d’un tren Euromed. Només al tram d’intensa circulació ferroviària entre Tarragona i Vandellós hi subsisteixen set passos a nivell, dotats amb barreres automàtiques i senyalització semafòrica que no impedeixen els accidents mortals. Els plans del govern central i de l’autonòmic per substituir gradualment els passos a nivell per un túnel de vianants o un vial elevat avancen igual que les obres del corredor mediterrani: “A aquest ritme no s’acabaran fins al 2034”, declarava l’alcalde de Salou arran de l’últim accident. Els passos a nivell en ple nucli de Salou, Sant Feliu de Llobregat o Figueres, entre d’altres, sumen una llarga llista d’atropellaments mortals. Alhora que les obres de posada al dia de les línies ferroviàries convencionals coneixen aquesta