8 de març 2012

La cassata siciliana, una manera de viure i de celebrar-ho

A Sicília han conservat el costum del servei de pastisseria associat a la majoria de bars. S’hi pot demanar amb el mateix gest una beguda i qualsevol dels pastissos individuals que exhibeixen a la barra de l’establiment, en particular la tradicional cassata, una de les més nobles expressions de l'ànima del lloc. La cassata és el monument a una manera de viure i de celebrar-ho, una manera mig àrab, bigarrada i alhora d'una suavitat equilibrada. Culmina amb la cirera confitada més pròxima a la idea de carícia del mugró trèmul d'una nimfa, quan
la peça ha sortit bé. El dolços han jugat sempre un gran paper al Mediterrani. Tot i així, embastardir un pastís és el perill més fàcil i ràpid de tots. La pastisseria és una de les coses que ha sucumbit pitjor a la industrialització, per això representa una joia rara trobar una ciutat, una cultura, un país que l'hagi mantinguda al capdamunt del nivell tradicional i l'hagi posada al dia. 
Caldria qualificar la cassata de barroca, només si s’acorda a l'adjectiu una complexitat harmoniosa i intel.ligent. La cassata és barroca en el bon sentit, l'únic que hauria de tenir el mot entre persones documentades, sense cap idea injusta de cosa sobrecarregada o enfarfegadora. 
Abans, tots els visitants d’arreu d’Itàlia que es desplaçaven a Sicília tornaven a casa sostenint entre els dits la capsa d'una cassata per fer-ne obsequi al retorn, igual com de Mallorca se'n torna amb una ensaïmada. Potser avui la cassata no viatja tant, però sobre el terreny es manté omnipresent, en tamany familiar o bé en la reducció de pastisset individual que es pot menjar, amb els ulls en blanc, a qualsevol cafeteria siciliana digna d’aquest nom.

0 comentaris:

Publica un comentari