La soledat és un estat poc natural, inconvenients i avantatges

M'ha cridat l'atenció aquest cartell mural a la plaça Comas del barri de les Corts al voltant de la campanya municipal "Barcelona contra la soledat". Simultàniament, la Fundació la Caixa llança aquests dies una altra campanya a tota pàgina dels diaris perquè la gent que se sent sola es posi en contacte amb l'adreça electrònica "latrucadadela soledat.org". En efecte, la majoria de persones que viuen soles no ho desitgen pas i en pateixen. Algunes sí que ho desitgen, i se'n senten felices, dintre d'una opció  respectable si no fan mal a altres implicats. Allò que desperta la meva aprensió és veure tractada de vegades la decisió de viure sol com una garantia de llibertat, un envejable espai de seguretat i confort. En realitat, les relacions humanes exigeixen una dosi indispensable de cooperació, reciprocitat i càrrega sentimental. La soledat individual és un dret i alhora una restricció de l’experiència de l’acord, l'entesa, l’amor, la tendresa, la generositat. Els humans no hauríem evolucionat mai en solitari, la soledat representa una anomalia en augment dintre de la nostra espècie. Les persones no estem dissenyades per viure en autarquia. Som animals socials, hem sobreviscut perquè hem anat en grup, necessitem els altres. També és cert que cal saber viure amb un mateix, estar sols en alguna mesura i valorar per contrast la companyia i l’atracció. Tot i així, la solitud continua semblant un estat poc natural.  La campanya municipal "Barcelona contra la soledat" i la de la Fundació la Caixa ho reconeixen i proposen algunes alternatives per posar-hi pedaços.