30 d’abr. 2013

“Torroella, vila vella” ha rejovenit molt

Ahir es va presentar el programa de la pròxima edició del Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, que se celebra des del 1981 amb primeríssim nivell de qualitat. Representa una joia de la corona del país, a un indret que a començaments del segle XX continuava sent una trista vila feudal, quan a d’altres municipis gironins veïns la indústria dels taps de suro ja hi havia introduït un visible canvi d’estructura social i de mentalitats. La imatge caciquil i el tuf de resclosit va impregnar durant molt temps la “Torroella, vila vella”…  Ara, amb tot just 11.000 habitants, quan les pròsperes viles sureres veïnes s’han de refiar del turisme de
temporada quasi en règim de monoconreu, Torroella de Montgrí disposa d’un consolidat festival internacional de música que ha transformat la seva vida econòmico-cultural i que aquest estiu inaugurarà les flamants instal.lacions de l’Espai Ter.
També disposa d'un modern sector agroalimentari al voltant de l’experiència acumulada en producció i comercialització de la poma, un Museu del Montgrí i del Baix Ter renovat el 2003 a la senyorial Casa Quintana, davant per davant de la Biblioteca Municipal Pere Blasi inaugurada el 2007; un Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter creat el 2010 (si més no sobre el paper oficial), una fundació privada animada a la Casa Galibern pel besnét mecenes Ramon Mascort, una reputada llibreria com El Cucut i, com a última incorporació, l’associació cultural Aenigmalia oberta per la filla anglesa del professor, poeta i crític literari Joan Ferraté. Fins i tot les simbòliques cases pairals de l’últim noble són avui un cèntric hotel d’època (el Palau del Mirador) i una de les seus de la Fundació Vila Casas (el Palau Solterra).
L’ambient de Torroella de Montgrí ha fet un tomb considerable. Només la imatge familiar del massís del Montgrí i la silueta del “bisbe mort”, que són el botó de roda de l’Empordà, continuen tenint el mateix color viu de “tórtora i farigola” que hi detectava Josep Pla. Tota la resta ha adoptat un altre to.

0 comentaris:

Publica un comentari