A l’estiu m’agradava pujar en taxi-jeep col.lectiu des del poble de Vernet fins el refugi de Cortalets, situat a 2.150 metres d’altitud sota el pic del Canigó, pel plaer de tocar la neu en plena canícula. Ara les congestes i glaceres pirinenques es fonen, desapareixen a l’estiu per culpa del canvi climàtic. Anys enrere dinava al refugi de Cortalets i feia la digestió a l’ombra d’algun pi-avet, a tocar de la llengua de gel que ja no hi és, agombolat pel rierol que discorria entre les pedres. La meva immobilitat durant l’estona somnolent de la migdiada feia que se m’acostés a fer-me companyia alguna de les vaques que pasturaven vora l’estany. Ara no imaginem prou el desastre que vaticina
l’extinció de les glaceres perennes. El planeta mal anomenat Terra està format en un 70% d’aigua, de la qual només el 2% és aigua dolça. Les glaceres eren una font nutrícia, la seva extinció un mal averany.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada