1 de set. 2025

A la remota Cadaqués quasi no s’hi cap

El caràcter allunyat de Cadaqués li va posar més fàcil comerciar per mar amb Gènova, Nàpols o l’Havana durant segles que no amb la veïna Figueres, la capital comarcal. Els 115 revolts de carretera que separen del món, malgrat trobar-se a només 17 quilòmetres de Roses, van trigar molt a ser practicables per vehicles que no fossin mules i tartanes. Abans d’iniciar el segle XIX, Cadaqués era el segon pprt gironí en importància de mercaderies, després de Sant Feliu de Guíxols, per davant de Roses i Palamós. La fortuna dels naviliers de Cadaqués es va produir durant el segle XVIII amb la navegació a vela, però declinaria per no haver invertit en els nous vaixells a vapor. El poble va resistir gràcies a la vinya. El cop de gràcia de la fil.loxera es produiria 1883. El flagell que matava les vinyes va obligar a emigrar dues terceres parts de la població, només hi van quedar 1.200 habitants. La gelada del 1956, l’any de “la fred”, va malmenar la majoria d’oliveres. L’única ajuda va ser l'arribada a l’estiu de la nova fornada del turisme internacional, amb quantitat de cases del poble que oferien lloguer d’habitacions i els llocs de treball associats. Ara són 2.800 empadronats i 30.000 estiuejants.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada