2 de juny 2013

La por del llop i la por del turc

A l’Edat Mitjana es deia que les dues principals pors de la gent eren el llop i el turc. Al món d’avui Turquia ha estat admesa com a candidata a l’adhesió a la Unió Europea des del 1999, tot i que les negociacions d’ingrés es troben paralitzades per manca de condicions democràtiques suficients del règim turc, en ràpid ascens econòmic però també d’autoritarisme i de radicalització de l'integrisme islamista com a nova --i molt vella-- forma de feixisme. Turquia no és una democràcia, però
és un soci comercial important, en especial d’Alemanya. Pertany a l’OTAN i representa el segon exèrcit d’aquesta organització (després dels Estats Units), amb més de 600.000 efectius. Ocupa militarment una part de l’illa grega de Xipre des del 1974. El país suma 79 milions d’habitants, de demografia accelarada. L'integrioasme islàmic amenaça les estructures de l’antiga república laica.
El contenciós de la Unió Europea amb Turquia no és una guerra de civilitzacions ni de religió, encara que al debat hi hagi ingredients civilitzatoris o religiosos. És una qüestió de defensa dels principis democràtics, una defensa que ja es va demostrar relativa amb la integració d’antics països del l’Est com Bulgària o Romania. El potencial econòmic turc, aliat sovint amb l’altre gegant del veí rus, pressiona amb força. 
El principal perill europeu no és avui “l’altre”, l’islamisme ni el turc, sinó la fractura social creixent entre la minoria de rics i la majoria d’empobrits. L’enemic és la manca de debat lliure i eficaç sobre les regles del joc, la manca d’esperit de conciliació i d’equitat per sortir de la crisi. No el llop ni el turc, ni tan sols l'islam.

0 comentaris:

Publica un comentari