8 de maig 2014

La riquesa viva i palpitant dels insults, renecs i paraulotes

Pau Vidal acaba de publicar a l’editorial Cossetània el llibre titulat 100 insults imprescindibles. El subtítol afirma que es tracta d’un “repertori complet de vilipendis per a totes les necessitats injurioses”. Constitueix sens dubte un treball més necessari que mai, no només com a senyal de vitalitat i regeneració de qualsevol llengua, sinó sobretot per il.lustrar degudament el vocabulari dels ciutadans indignats. El castellà disposa des de l’any 2007 del monumental (736 pàgines) Diccionario soez, elaborat per Delfín Carbonell (Ed. del Serbal) amb 8.500 vocables de sal i pebre. També en català, malgrat les antigues campanyes puritanes, el bagatge en la matèria
va ser estudiat i repertoriat meticulosament el 1999 al Diccionari de renecs i paraulotes, escrit per Pere Verdaguer a l’editorial perpinyanesa Llibres del Trabucaire. Entre d’altres troballes comentades per l’autor, conté 334 termes catalans referits als genitals masculins, 186 als femenins, 371 sinònims de fer l'amor, 72 entrades que signifiquen estar excitat sexualment, 50 sinònims de masturbació, 117 de prostituta, 52 "unitats lexicals" sinònimes de coït, 61 variants de cul, 46 referides a l'homosexual masculí i 7 al femení, 38 sinònims de fel.lació o "cunnilinció" i 11 sinònims de banyut. M’aturo, per prudència.
El fet d'haver estat publicat a Perpinyà no hauria de restar transcendència al Diccionari de renecs i paraulotes, donat a la impremta per Pere Verdaguer després de tota una vida d'estudi al voltant d'aquest parent pobre --i alhora riquíssim-- de la llengua. L'originalitat del treball de Verdaguer (Pere, no Jacint) es feia palesa des del subtítol, que figura a la portada, amb un rosari de sinònims i precisions que il.lustren l'ambició de la feina. Diu aquest subtítol: "Execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, penjaments, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants i despectives, sobrenoms i malnoms, interjeccions i expressions relatives al sexe". 
L'obra de Pere Verdaguer em va despertar tanta curiositat per l'inventari com pels comentaris de l'autor, es tracta d'un diccionari per ser llegit com a celebració del geni de la llengua. Tot i això, la primera observació del capítol de conclusions feia dir a l'autor que es tracta d'una temàtica encara verge, digna de més àmplies exploracions. Ara el nou llibre de Pau Vidal s’hi endinsa una mica més.

0 comentaris:

Publica un comentari