La ceramista Bel Farret i l’actriu de teatre Mercè Managuerra són amigues meves de
l’època del col.legi i de tant en tant ens retrobem, en companyia dels
seus marits, per riure una estona de les nostres jubilacions actives. Jo
les veig igual que fa cinquanta anys. El pas del temps té un cantó
estrictament aritmètic i un altre més important i subjectiu, referit a
l’estat d’esperit. Ahir la trobada va ser a casa meva i em va obligar a
cuinar en plena canícula: un pastís fred de salmó amb espinacs de primer
i un ànec a la cassola amb cireres de segon. Elles van portar postres i
ampolles de cava. En altres ocasions ens reunim a casa seva. Bel Farret
i Manel Cabré tenen una casa a les Gunyoles (Penedès) que fa paret amb
una torre romana autèntica de l’antiga Via Augusta. Mercè Managuerra i
Joan Ignasi Rubert de Ventós, la finca limítrof amb el jaciment
grecoromà de Sant
Martí d’Empúries. Tinc la viva impressió que les meves dues amigues
s’han empeltat de vestal romana i els seus marits de senadors togats, si
més no als meus ulls de col.legial, que són els mateixos d’ara.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada