M’agradava anar al voltant del 10 de juliol a l’obertura del festival internacional de teatre d’Avinyó, al pati del Palau dels Papes, perquè el certamen injecta vida per uns dies a la provinciana ciutat provençal que disposa de connexió directa amb Barcelona, abans amb Talgo i ara amb AVE. Però la vida s’ha massificat fins passar-se de la ratlla i els preus dels hotels s’han tornat prohibitius els dies del festival, reservats als invitats i als rics. Enguany s’hi programen 1.800 espectacles de totes mides durant tres setmanes. La gala d’obertura al pati del Palau dels Papes –-2.220 localitats a les grades desmuntables-- ha anat a càrrec de la
coreògrafa capverdiana Marlène Monteiro Freitas i la Comédie Française hi proposa la integral de vuit hores –tota una nit— del clàssic Le soulier de satin, de Paul Claudel, per veure sortir el sol entre aquelles augustes parets gòtiques ventilades pel mistral, germà de la tramuntana. Vistos els preus, m’hauré de conformar amb el record d’haver-hi assistit a altres gales inaugurals, per exemple una versió de l’Andròmaca d’Eurípides que l'actriu Christine Gagnieux brodava. El Festival d’Avinyó va néixer per acostar el teatre de qualitat a la gent fora dels temples parisencs i ara resulta més car d'assistir-hi que als temples parisencs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada