3 de febr. 2015

Elegia del vi ranci, el vell i el nou, que s’expressa en versos octosíl.labs

El vi ranci portava un nom que semblava ranci i va caure en desús als circuits majoritaris. Ara torna per la porta gran i això és per a mi motiu de festa grossa. Els vins dolços naturals i els rancis secs deriven d’una alquímia pròpia del raïm sobremadurat. Alguns es deixen envellir en garrafa de vidre a sol i serena o a bótes de roure que dormen a la intempèrie perquè s’oxidin amb l’evaporació de l’estiu, perquè s’impregnin del caràcter de las bonances i el múscul dels temporals. Altres ho fan en alguna bóta arraconada sota l’escala del celler o a redós d’un teulada exterior, a la rebotiga dels corrents dominants. S’hi afegia cada any una part
de vi jove perquè s’abracés amb la mare del vi de temps enrere, dintre d’una continuïtat edípica perpètua, un envelliment calculat dintre del possible, una educació mútua, lenta i renovada que creu en la capacitat de regeneració del record.
El licorós ranci sec de 16 o 17 graus, d’un to robí profund, d’una densitat d’ambre prodigiosament melosa, d’una elegància sedosa i fragant, d’un lirisme espurnejant i d’irisacions subtils com una carícia, alterna la tendresa amb l’arravatament. Es converteix de vegades en una somriure de la terra amb matisos d’autèntica grandesa, una articulació expressiva de fraseig precís i relleu temàtic a la qual hi habita una certa forma d’esplendor, de fulgor, de glòria de la musiqueta de la vida capaç de corregir la realitat i millorar-la.
És un vi que respira fondo en versos octosíl.labs, al qual la bellesa i la veritat coincideixen per una vegada com una forma de cortesia bàsica i primigènia i no per això esquemàtica ni fingida, com una història d’escalfor humana, d’amor i família. Era el vi prometeic de les festes, de les ocasions d’excepció, un vi de caprici, fantasia i emoció viva, també un vi meditatiu per palpar-se les neurones o de fonda migdiada digestiva, un vi al qual subjau una qüestió moral, no un submís becari ni una naturalesa morta. Acompanyava les pastes de full amb cabell d’àngel, els brunyols, els carquinyolis, el “relleno” de pomes farcides amb carn picada, la fruita seca, les coques, les bunyetes... 
També era un vi de nervi per cuinar carn estofada i rostits de gravetat wagneriana (avui els “mariden” amb anxoves o amb formatges blaus en un idil.li perfecte per sorpresa). La producció escassejava, víctima del seu propi misteri. No solia ser gaire comercial, entre altres motius per l’evaporació de fins un 40% del contingut de la bota, l’anomenada “part dels àngels”, que provoca el procediment. Era un exercici de llibertat creadora vinícola capaç d’inventar una realitat superior i d'intentar aferrar el llamp de la vinya i els déus pagans amb una mà. 
L’any 2004 va sorgir la quixotesca associació Rancis Secs del Rosselló, una vintena de productors decidits a salvar l’existència i impulsar el renaixement d’aquest vi identitari d’una terra, d’una cultura del vi. Avui aplega joies de la corona com el ranci Frères Parcé del Domaine de la Rectoria a Banyuls o el Cap de Creus del Domaine de la Tour Vieille a Cotlliure, entre d’altres. L’últim aquelarre dels 21 productors de l’associació es va celebrar el passat mes de juny a les àmplies instal.lacions de la galeria d’art A Cent Metres del Centre del Món, situada a 100 m de l’estació ferroviària de Perpinyà. A la trobada li van donar el nom de batalla promocional catalano-fashion de Be Ranci
També s’ha recuperat al costat d’aquí de la frontera artificial, per exemple el magnífic ranci Sereno Solera del celler la Vinyeta fundat el 2006, amb garnatxa vermella de dues parcel.les de Mollet de Peralada i del camí d’Espolla al Coll de Banyuls, que més que un camí és l’escala de Jacob del paradís secret interfronterer. 
El Priorat s’hi ha apuntat igualment, però tot el que té relació amb el vi del Priorat és avui una mica hollywoodià. El ranci Arrels del Priorat Ca les Viudes va rebre el 2014 la màxima puntuació de 100 a la guia mundial del guru nord-americà Robert Parker, potser perquè només se’n produeixen 40 ampolles de mig litre per anyada a un preu de 600 euros la unitat. Abans del guardó es venien per 185 euros.

0 comentaris:

Publica un comentari