25 de febr. 2016

A favor de l’ús regenerador de la dinamita


El Tribunal Suprem acaba de confirmar que el gran hotel de l’Algarrobico a Carboneras (Almeria) va ser aixecat en una àrea no urbanitzable i podrà de ser demolit, dintre d’una llarga batalla legal que va paralitzar-ne les obres fa deu anys. El mastodòntic edifici inacabat s’ha convertit en símbol de moltes altres reparacions pendents dels excessos urbanístics, al litoral i no només al litoral. A Catalunya, el programa Life de la Comissió Europea ha atorgat una subvenció de 2 milions d’euros per la desurbanització del passeig
marítim abandonat de la Pletera al sud de l’Estartit (s’hi havien d’aixecar els blocs d’apartaments de la urbanització els Griells), per tal de recuperar-hi les llacunes, maresmes i prats inundables del Baix Ter al llarg d’onze hectàrees costaneres, als coneguts com Aiguamolls del Baix Empordà.
La restauració del paratge del Pla de Tudela, on s’aixecava l’avui enderrocat Club Méditerranée del Cap de Creus, ha rebut diversos premis internacionals com a prova del fet que enderrocar i restaurar pot resultar tan noble, constructiu i necessari com edificar. La història de l’urbanisme s’ha fet tot sovint sobre les ruïnes de l’etapa anterior, en un canvi permanent de l’escenari de vida sense el qual encara ens trobaríem a l’era de les cavernes. 
La Barcelona d’avui, per posar un altre cas, seria difícilment transitable sense la quantitat de dinamita abocada la primera dècada del segle XX a obrir la Via Laietana, unn nou carrer de 80 metres d'amplària per connectar l’Eixample amb el port, tot trinxant inevitablement un sector de la Ciutat Vella, enderrocant 2.200 cases i desplaçant 10.000 habitants. La decisió avui ens sembla assenyadíssima, indispensable. 
Allí on s’han comès tantes barrabassades urbanístiques, convindria una calculada quantitat de dinamita com a la Via Laietana o l’antic Club Méditerranée. Demolir i restaurar dintre del possible, tal com s’ha fet en aquesta casos ara tan guardonats. 
“No entenc que es restaurin les catedrals gòtiques i no es pensi a restaurar el paisatge espantosament malmenat de les costes espanyoles”, va declarar en una ocasió el pintor Luis Gordillo. Era concretament el 21 de juny del 1997 a la galeria Cyprus Art de Sant Feliu de Boada, arran de la inauguració de l’exposició que reunia a l’Empordà cinc dels pintors espanyols més cotitzats, a un escenari que es continua debatent entre la Toscana i Benidorm.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada