12 de febr. 2017

Elogi de la lluna plena d’ahir des de la casa del Pedró d’Empúries

Amablement invitat aquest cap de setmana de lluna plena a la casa dels Rubert de Ventós al Pedró d’Empúries, m’ha semblat més que mai una d’aquelles vil.les que l’arquitecte renaixentista italià Andrea Palladio dissenyava en estil grecoromà a l’afortunada comarca del Vèneto, salvant totes les distàncies que es vulgui. El punt d’observació de la lluna plena és important i cadascú té les pròpies predileccions. Durant molts anys he cregut que el clar de lluna a la platja de Tamariu lluïa com enlloc més i encara penso que no anava desencaminat, però vista des del Pedró d’Empúries, damunt del mar arrissat i les ruïnes gregues i romanes, m’ha meravellat igual. Per a mi sempre havia estat la casa de Juanín Rubert i Xita Ventós, tot i
pertànyer a la generació dels seus fills, que l’han posada visiblement al dia.
L'avi indià Joan Rubert Comas era originari de l'interior de Mallorca i, després de fer fortuna a Puerto Rico, va construir una residència al barri barceloní de la Bonanova, va aixecar l'edifici de pisos de la Diagonal núm. 469 i va comprar l’any 1911 terres a l'Empordà, entre les quals trenta hectàrees de terreny a Empúries. Hi va construir el 1917 l’àmplia casa del Pedró i les dependències annexes, poc abans que ho fessin altres propietaris barcelonins d’Empúries com Josep M. Delàs Gayolà el 1919 i Ignasi de Ventós Mir el 1924. 
Ignasi de Ventós Mir va comprar el Xalet Bellesguard del doctor escalenc Rossend Pi a Sant Martí d’Empúries. La seva néta Conxita "Xita" Ventós de Rocafiguera es va acabar casant amb Juanín Rubert, mentre que la seva germana Pilar Ventós de Rocafiguera ho va fer amb el poeta i copropietari de l’editorial Destino Joan Teixidor. 
Juanín Rubert López de Tejeiro pertanyia al cercle de joves universitaris barcelonins de Josep M. Calsamiglia, Jordi Maragall Noble, Ramon Sugranyes de Franch, Alexandre Argullós i Eduard Nicol. Estava cridat a exercir responsabilitats a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va començar sent secretari del patronat. La Guerra Civil va estroncar aquella trajectòria. A la postguerra es va instal.lar a la finca del Pedró per administrar les propietats, retirat de tot paper públic. 
Va contribuir a millorar l’urbanisme de Sant Martí d’Empúries amb la construcció de petites cases destinades a l’arrendament, el traçat d’alguns carrers, l’arribada d’aigua corrent i la instal.lació de clavegueram. Del 1945 al 1955 va dur-hi a terme una nova temptativa de conreu de l'arròs, conjuntament amb altres propietaris de la zona, com les famílies Caramany, Granada, Aguilera i Jonquières d'Oriola, fins que l’augment del cost de la mà d’obra va deixar de fer-lo rendible. 
La casa de Juanín Rubert i Xita Ventós al Pedró d'Empúries es va convertir en l’àgora freqüentada pels amics que polaritzaven. Un dels seus invitats, Llorenç Gomis, va escriure: "Juanín --tothom l'anomenava així, amb diminutiu paradoxal en un gegant de tantes còleres-- va fer del seu poble i de la seva casa centre d'amistats i trobades" (La Vanguardia, 16-1-1995). 
Jordi Maragall Noble, amic de joventut i estiuejant alguns anys a Sant Martí d'Empúries amb els seus vuit fills (entre els quals Pasqual Maragall), en va deixar un altre retrat: “Juan Rubert va viure intensament la bellesa de l'Empordà i amb el seu caràcter peculiaríssim va fer callar molts dels qui el voltàvem. Ho va fer enèrgicament, però també amistosament" (La Vanguardia, 18-1-1995).
Acabo de comprovar amb alegria que l’esperit de la casa de Juanín Rubert i Xita Ventós ha pujat actualment encara un graó més, i no és només mèrit de l’indret excepcional ni de la lluna plena.



0 comentaris:

Publica un comentari