22 de març 2017

El Cadaqués de Josep Pla, una excepció literària intocada

El llibre que Josep Pla va dedicar el 1947 a Cadaqués és un dels més característics de la seva extensa obra i alhora un dels més anòmals. No va poder sotmetre’l als seus constants canvis, refoses i afegits al moment de les reedicions, per desavinences amb l’editorial que li havia encarregat i que en posseeix els drets fins avui. El text de Cadaqués és com una papallona atrapada en una gota d’ambre, una foto fixa de l’estil literari de Pla tal com el va plasmar d’entrada. El propietari del segell editorial barceloní Joventut i estiuejant de Cadaqués, Josep Zendrera, va encarregar-li el llibre al moment en què l’escriptor traslladava l’any 1945 el domicili a Cadaqués, en companyia de la seva parella cadaquesenca Consuelo Robles. El va publicar per
Sant Jordi del 1947. Era el primer de nova factura que l’homenot tornava a publicar en català a la postguerra.
L’editorial Destino, a la qual difonia en aquell mateix moment els seus llibres en castellà, no considerava comercial fer-ho també en català, com ell desitjava. L’editorial Joventut era un segell de qualitat, però no disposava com Destino de la plataforma de promoció entre els lectors que representava aleshores el setmanari del mateix nom. 
Josep Pla va quedar descontent de l’escassa difusió del tiratge de 2.000 exemplars del seu Cadaqués a Joventut. La segona edició no va aparèixer fins el 1970, quan Pla ja estava publicant tota la producció en català a Destino.
Josep Zendrera i l’editorial Joventut no van voler renunciar mai al contracte que el lligava a aquesta editorial pel que fa al llibre Cadaqués. N’ha fet fins ara quatre edicions en català (l’última el 1997) i tres en castellà (en traducció de José Roch). 
Tot i així Pla va incorporar Cadaqués al volum 27 de la seva Obra Completa, editat per Destino el 1974, dissimulat sota el títol Un petit món del Pirineu i engruixit amb 400 pàgines més sobre la Garrotxa i Andorra. A diferència de la pràctica totalitat dels altres llibres, aquest no el va retocar.
El Cadaqués de l’editorial Joventut i el de l’editorial Destino és el mateix text. Amb l’única i intranscendent excepció d’una narració afegida sobre la casada per força Anita, que desentona amb l’aire general del llibre i no li aporta res en pes específic. 
El gruix inaudit de la producció global editada per Pla es va veure acompanyat per un altre fet atípic: la reelaboració permanent d’uns mateixos textos, títols, articles i llibres al llarg d’edicions successives diferents, sense que hi constés l’origen ni la intervenció realitzada, ja fos per ell mateix o bé per terceres persones, en particular el seu últim editor, el traductor del castellà al català dels articles originaris o el corrector d’estil. Excepte en el cas de Cadaqués, pràcticament intocat des del primer dia. 
L’estructura del llibre és plenament representativa de l’habitual desgavell narratiu planià, amb una barreja de llargues notícies històriques al costat de pàgines d’impressions personals sobre el terreny. Quan aquestes es refereixen a la geologia cadaquesenca o al paisatge (el “jardí de pedres” modelat per les feixes de vinya i oliveres), Pla hi assoleix la quintaessència del seu estil. Alguns dels millors passatges de tota la seva obra es troben en aquest llibre.

0 comentaris:

Publica un comentari