31 de jul. 2017

La llum de Delfos és l’obra mestra, el paisatge el millor museu

Dels dos milions de visitants anuals de Delfos, ben pocs s’instal,len als hotels de la localitat. Hi arriben per milers cada matí a bord dels autocars que cobreixen els 160 km de distància des d’Atenes, en visites organitzades d’un sol dia. Hi fan una ullada i unes quantes fotos, però es perden el principal tresor dèlfic: la sortida del sol i el crepuscle més commovedors del món, a redós dels cims nevats del mont Parnàs i acarats a l’ondulat bosc d’oliveres, vinyes i barrancs, el vibràtil riu gris argentat que s’estén fins el port d’Itea i el mar de Corint, al llarg d’un faldar panoràmic puntejat en alguns moments de
l’any per la flor de safrà i les mates de menta i fonoll espigat. Des d’aquest punt l’aurora adopta una llum moradenca torbadora i el crepuscle un to brunyit per llargs segles de somnis, vaticinis i xais rostits. El mar es troba a 9,5 km de distància, però protagonitza l'horitzó. 
Zeus, el pare de tots els déus, va aconsellar el seu fill Apol.lo que abandonés la inhòspita illa de naixença a Delos i s’establís Delfos. Així es va convertir en el principal santuari, el centre del món religiós grec, simbolitzat per la pedra cònica de l’omphalos o melic del món.
Era conegut pels consells o averanys del seu oracle, amb el qual els déus s’expressaven a través de les pitonisses, sibil.les o sacerdotesses del temple. El llenguatge “sibil.lí” o ambigu de les respostes permetia atribuir a una mala interpretació del receptor l’incompliment de l’auguri. 
El santuari englobava múltiples edificis al llarg de la falda de la muntanya (estadi, teatre, temples, gimnàs), dels quals en queden els vestigis, en alguns casos reconstruïts modernament. El posterior domini romà de Grècia va arraconar la importància de Delfos a partir del segle II aC.
La consolidació del cristianisme va fer que l’emperador romà Teodosi abolís aquella superstició pagana l’any 390 dC i que el temple entres en la depredació i l’oblit, fins les excavacions internacionals dels primers anys del segle XX. 
El toló o columnata en rotonda del santuari d’Atena Pronaia manté dretes tres esveltes columnes dòriques, construïdes cap el 370 aC i remuntades amb peces originals el 1938. El museu va ser construït el 1903 per acollir in situ les peces que no es van veure exportades.
Les instal·lacions van ser modernitzades l’any 2004, arran dels Jocs Olímpics d’Atenes. La mítica Font Castàlia ja no es visita enmig del bosc de llorers, pel perill d’esllavissaments de roques, però la seva remor se sent. 
L’auriga d’ulls ardents és l’única peça supervivent de la quadriga fosa en bronze l’any 475 aC com a regal votiu al temple d’Apol.lo per part d‘un príncep de Siracusa que havia guanyat a Delfos una de les proves dels Jocs Pítics, antecedent dels Jocs Olímpics. Va ser desenterrada pels excavadors l’any 1896 i és l’obra mestra del museu dèlfic amb tot mereixement. 
L’obra mestra del museu, dic. Perquè l’obra mestra de Delfos com a indret llegendari és la llum del seu horitzó marí al moment de l’alba i de la posta, aquells 9,5 km oberts d’oliveres, vinyes i barrancs, puntejats en alguns moments de l’any per la flor de safrà i les mates de menta i fonoll espigat.
Des d’Atenes també s’organitzen estades de dos dies, amb una nit a Delfos per viure el prodigi de la llum grega rutilant, pura, crepitant, capaç de demostrar que la pedra inert pot ser tan efusiva i la duresa marmòria tan dolça. El poeta grec Iorgos Seferis, premi Nobel l‘any 1963, deia: “Estic segur que la llum grega conté un procés d’humanització”.

0 comentaris:

Publica un comentari