18 de set. 2017

Anar-se’n a viure a una illa deshabitada està de promoció

Anar-se’n a viure a una illa deshabitada és un somni menys descabellat que no sembla. La immobiliària Fotocasa ha rebaixat el preu de venda de la paradisíaca illa d’en Colom (a la foto), prop de Maó, de 5,2 a 3,7 milions d’euros perquè no troba comprador des de fa set anys. Té 58 hectàrees de finca rústica, amb casa de sis habitacions. L’han venen els hereus d’Antonio Roca Vázquez, que la va comprar el 1904 per 7.850 pessetes. També els propietaris de l’idíl.lica illa eivissenca de S’Espalmador, l’arquitecte barceloní Normand Cinnamond Planas i la seva germana Rosy, van anunciar l’any passat que rebaixaven de 24 a 18 milions d'euros el preu de venda davant l’absència de comprador. La va comprar l’avi a la família de Carlos
Tur l’any 1932 per 2.000 duros. Té 137 hectàrees, dues cases i una ermita, a la qual el propietari va contraure matrimoni l’agost del 2001 amb Pilar Garrigosa Laspeñas, en el marc d’un casori polinèsic a la finca que no disposa d’electricitat ni aigua corrent.
El planeta Terra (en realitat s’hauria d’anomenar Aigua, les tres quartes parts de la seva superfície són líquides) és ple d’illes, també a Catalunya. Al tram català de l'Ebre, entre Flix i la desembocadura, s'hi compten una vintena d'illes fluvials. Una de les més petites, la del Nap, al pas del riu per Benifallet, va ser venuda el 2004 a través d'una empresa immobiliària al preu de 94.960 euros, després de divulgar un anunci que deia: "Preciosa illa enmig del riu Ebre d'una hectàrea de terreny plantat de tarongers i casa de pagès". 
Les illes Formigues i les Medes, a l’Empordà, formen part de la meva educació sentimental. L’illa de Portlligat, a Cadaqués, es troba protegida com a parc natural, a diferència de la veïna illa privada de s'Arenella, que continua sent de residència particular. 
La propietat privada d'algunes illes i per tant la seva compra-venda ha estat una constant, a Catalunya i arreu. L'any 1990 una agència immobiliària mallorquina va posar a la venda per 24 milions de pessetes s'Illeta, a setanta metres de la costa de Sóller, amb una extensió no edificable de 33 hectàrees. 
El 2007 es va vendre l’illa eivissenca de 6 hectàrees de Sa Ferradura, per un import que la revista nord-americana Forbes xifrava en 32,99 milions d’euros. La verticalitat hal.lucinada de l’illot eivissenc d’Es Vedrà també és propietat privada d’una desena de famílies del seu terme municipal, Sant Josep de Sa Talaia. 
L’any 2006 el gran propietari eivissenc Abel Matutes, ex ministre del Partit Popular, va revelar que l’illa Conillera era de la seva propietat i que estava disposat a donar-la al govern autonòmic del Consell d’Eivissa i Formentera si canviava la qualificació urbanística i s’hi construïa una residència per a les personalitats que acostumen a arribar de visita a l’illa i per a ell mateix. 
No he pogut aprofitar fins ara cap d’aquestes oportunitats del mercat mmobiliari, però la rebaixa del preu de l’illa menorquina d’en Colom em torna a posar la mel a la boca. Jo em vaig fer gran amb la visió de les illes Formigues com a referència del meu horitzó i encara avui m’hi embadoco de tant en tant, amb una il.lusió que he de defensar enfront dels incrèduls. 
En anglès la paraula island s’acosta molt a I-land. En català "illa" s’acosta a “ella”, que no deixa de ser una altra illa, un altre somni permanent de mitja humanitat a propòsit de l’altra mitja. Cada persona és una illa, una maqueta del món, un efecte lupa, un territori off-shore, una engruna confidencial de terra emergida.

0 comentaris:

Publica un comentari