27 de nov. 2017

Lluís Pericot ja té una biografia monumental entre dues èpoques

L’avinguda Lluís Pericot s’ha convertit en una artèria molt transitada del nou eixample urbà de Girona. Actualment el nom del personatge potser sona més per aquesta raó que per la seva biografia de prehistoriador eminent, desaparegut el 1978. A partir d’ara aquesta excusa ja no valdrà. El professor de la Universitat de Barcelona Francisco Gracia Alonso acaba de publicar la biografia detalladíssima del personatge que porta el nom d’una transitada avinguda gironina. Es titula Lluís Pericot: un prehistoriador entre dos épocas (Urgoiti Editores, Pamplona 2017). Nascut a Girona el 1899, va ser als 28 anys catedràtic d’Història Antiga a la
Universitat de València i als 34 anys a la de Barcelona, on exerciria fins la jubilació. Deixeble de l’exiliat Pere Bosch Gimpera, va succeir-lo a la postguerra al capdavant de l’escola d’arqueologia de Barcelona i va ser subdirector de Consell Superior d’Investigacions Científiques (CISC), entre d’altres càrrecs.
El professor Francisco Gracia, nascut a Barcelona el 1960, potser ja ha escrit en la seva carrera universitària més que el mestre Pericot. No ho dic per la quantitat de títols, sinó pel costum d’exhaustivitat que hi aboca, com si li costés molt baixar del miler de pàgines quan s’hi posa, per exemple a llibres anteriors com De Iberia a Hispania, Roma, Cartago, iberos y celtíberos, Arqueologia i política, La arqueología durante el primer franquismo, El tesoro del "Vita" o la biografia que va publicar el 2011 de Pere Bosch Gimpera. 
Això significa un grau de feina i d’aportació que no es pot pagar amb diners, només amb la gratitud del reconeixement admirat dels lectors. El professor Gracia se situa a l’extrem oposat de la capacitat de síntesi, sense deixar de tenir el mateix mèrit. 
La seva ímproba tasca sobre Lluís Pericot, el seu rigor acadèmic sense escletxa podrà servir perfectament de base si algun divulgador decideix en el futur escriure un “homenot” o un “retrat de passaport” com els que feia Josep Pla sobre grans personatges de la seva època amb un mètode diferent d’amenitat literària, fins i tot de subjectivitat intencionada i maliciosa, 
El prologuista del llibre és un nét del biografiat, el també prehistoriador i catedràtic de la Universitat de Barcelona Josep M. Fullola Pericot. El prologuista sí que s’ha vist forçat a la síntesi, dintre de l’espai destinat habitualment a un pròleg. També se n’ha sortit amb mèrit. Te raó quan apunta: “L’exhaustivitat de les dades que l’autor ens proporciona ha de portar-nos a una lectura que desembocarà sens dubte en una digestió lenta i pausada, al mateix temps que enriquidora en extrem”.

0 comentaris:

Publica un comentari