27 de des. 2017

La fruita prohibida dels banys termals a l’aire lliure de Jafre

La multinacional italiana FICSA de prospeccions subterrànies d’interès petrolier va obtenir el 1963 el permís de perforar a la finca can Quintana, entre els termes de Jafre, Garrigoles i Colomers (Baix Empordà). No va trobar petroli, però sí aigua termal sulfurosa i fumejant, la qual va omplir la bassa artificial amb parets de formigó abandonada pels exploradors el 1980. La piscina lliure, l’antic pou de la FICSA, es va convertir en focus d’atracció de visitants que li atribuïen propietats mineromedicinals, curatives. El propietari de la finca va llançar-hi dos camions de grava amb la intenció d’estroncar el pelegrinatge, però l’aigua termal
continuava aflorant. Va arrelar el costum popular i gratuït d’acudir-hi. Aplegava banyistes gairebé les 24 hores del dia, estiu i hivern, fins i tot com after-hours després de l’horari de les discoteques. L’emprenedor de torn va imaginar de crear-hi una factoria de cria industrial d’algues.
El 1991 el pou va ser obturat amb formigó, en compliment de la normativa que obliga a tenir tancats els aqüífers que no s’utilitzen legalment. Però l’aigua termal va tornar a brollar i el públic també. 
L’any 2000 la promotora Prestige Hotels de Josep Moyano, propietari de diversos hotels a Roses i Barcelona, es va mostrar interessada a construir-hi un balneari de luxe en associació amb el grup hoteler asiàtic Six Senses. Va comprar-hi terrenys, preveia invertir-hi 30 milions d’euros i obrir-lo el 2007 com a centre de referència europeu per al turisme d’alt poder adquisitiu, amb un centenar de llocs de treball directes, que era com dir mig poble de Jafre. 
El projecte immobiliari es va veure retallat per la Comissió d’Urbanisme de Girona. La construcció va arrencar tanmateix. Avui és un poblat fantasma d’edificis a mig fer, degradats, sense portes ni finestres. La promotora va entrar en concurs de creditors amb un deute de 48 milions d’euros. El complex abandonat seria adquirit en subhasta l’any 2013 per 9,5 milions d’euros. Ara és propietat en un 44% del Banc Popular, un 38% del Banc de Sabadell i un 18% de l’Institut Català de Finances. Entre tots plegats no han sabut què fer-ne. 
La surgència espontània d’aigua termal torna ha estat tapada des del mes d’agost últim pels serveis municipals, per evitar problemes de salut pública. Una altra manera més pràctica d’evitar-los hauria estat habilitar-hi una mínima estructura d’accés, com han fet als banys termals a l’aire lliure del petit municipi de Dorres, a la Cerdanya del nord (França), amb estacionament per als cotxes, vestidors, paviment, baranes, per un preu de 5 € l’entrada.

0 comentaris:

Publica un comentari