7 de juny 2019

La reina Elionor d’Aquitània sempre es va dir d’Aquitània

El rei francès Lluís VII va cometre l’error de repudiar la seva muller Elionor d’Aquitània l’any 1152. Al ducat d’Aquitània (Bordeus) les dones de la noblesa tenien el dret d’heretar i administrar propietats. El pare d’Elionor havia especificat al testament que el ducat que pertocava a la seva filla només podia ser heretat pels fills d’aquesta, sense veure’s incorporat per cap concepte al domini reial. El matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Lluís VII va durar cinc anys. Dos mesos després de divorciar-se, Elionor va contraure noves noces. El segon marit era Enric Plantagenet, duc de Normandia i comte d’Anjou, abans de convertir-se dos anys després en rei d’Anglaterra (i senyor d'Aquitània). Serien els pares d’Elionor d’Anglaterra, la qual es va casar amb el rei Alfons VIII de Castella. La néta es va dir Elionor de Castella i reina consort d’Aragó, pel casament amb Jaume I el Conqueridor. Elionor
d’Aquitània va engendrar deu fills, dos del primer matrimoni i vuit del segon. Va ser muller de dos reis i també mare de dos reis: Felip August II de França, Ricard I “Cor de Lleó” d’Anglaterra i, a la mort d’aquest últim, del germà Joan I “Sense Terra”.
El fet que el seu espòs Enric II d’Anglaterra mantingués la tradició de tenir obertament una amant va dur Elionor d’Aquitània a enfrontar tres dels seus fills amb el pare, la qual cosa va costar-li la presó fins a la mort del monarca. Quan ja comptava prop de vuitanta anys anys, Elionor es va desplaçar a Castella a través dels Pirineus per escollir entre les nétes (les filles de la seva filla Elionor, que havia casat amb el rei Alfons VIII de Castella) la que es convertiria en muller del seu nét, el futur Lluís VIII de França (l’escollida va ser Blanca de Castella, futura reina de França i mare del següent rei Lluís IX).
Lluís VIII va ser el de la salvatge croada contra els càtars, que li proporcionaria l’annexió del Llenguadoc a la seva corona, tot i morir de malaltia durant el camí de retorn cap a París el 1226. Elionor d’Aquitània havia mort l’any 1204, als 82 anys, a l’abadia de Fontrevault (Turena), on es troba enterrada al costat del marit Enric II i del fill Ricard I “Cor de Lleó”.
La història romàntica ha abusat a tot arreu del concepte de “país” com a entitat política d’origen reculat, però en realitat cada país només va ser durant llargs segles un conjunt heterogeni de territoris més o menys governats per la combinació canviant de dinasties. La paraula “nació” (del llatí natio, naixença) designava pertinences hereditàries molt diverses, de la mateixa manera que la paraula “pàtria” (forma femenina de l’adjectiu llatí patrius-a-um, referit a la terra del pater).
L’apel.latiu de nació s’aplicava encara el segle XVI als normands, als aquitans, als picards, als borgonyons, als aragonesos... Elionor d’Aquitània, muller i mare de reis de França i d'Anglaterra, sempre es va dir d’Aquitània.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada