27 de set. 2019

El famós “punt G” es troba al cim palafrugellenc de Sant Sebastià

Cadascú deu tenir el seu “punt G” del paisatge del país, aquell indret que li desperta una emoció sospirant, una palpitació particular, un íntim estat de trànsit. El meu es troba al cim panoràmic de la muntanya litoral palafrugellenca de Sant Sebastià de la Guarda, amb el seu erecte far. També era la predilecció de Josep Pla. L’entorn ha canviat força des de la seva joventut, li han sortit una infinitat de pigues en forma de xalets, però la visió del teló de fons de les Gavarres, les badies de Llafranc i Calella o la senya marinera de les illes Formigues s’hi continua contemplant en tota majestat, amb un embadaliment antic i justificat. M’he afanyat a visitar el nou mirador panoràmic construït per l’Ajuntament de Palafrugell amb un pressupost de
70.000€ a aquest cim tan estimat, accessible i visitat (sobretot pels dos restaurants).
No he aconseguit entendre el motiu de la nova balconada al costat de l’existent, la qual compleix la seva funció de manera folgada i irreprotxable. El mirador originari porta des del 2005 el nom de Joaquim Turró i Rosselló, llibreter, regidor i dinamitzador cultural palafrugellenc que va trobar la mort en un accident, als 59 anys. El mirador de Quim Turró em sembla irreproduïble, però l’afegit ja està fet.
El cim de Sant Sebastià de la Guarda suma un poblat iber del segle VII aC excavat i exposat al públic, una ermita amb torre de guaita del segle XV, una hostatgeria del segle XVIII convertida en hotel de luxe de 9 habitacions i el far més important de Catalunya pel conjunt de les instal.lacions, inaugurat el 1857 i ara robotitzat. El 2017 l’Ajuntament de Palafrugell hi va afegir un petit centre d’informació mitjançant un pressupost de 93.000€ a l’antic garatge i una de les cases annexes dels faroners.
La llista d’atractius és més llarga, però de totes les coses que suma la muntanya de Sant Sebastià, la més important és un fragment literari. Va ser escrit en un moment d’estat de gràcia per Josep Pla. A un article aparegut l’11 de maig del 1921 al diari barceloní La Publicidad i tot seguit incorporat al seu llibre Llanterna màgica, ja manifestava amb la irreverència de la joventut que la muntanya de Sant Sebastià l’atreia més que no Montserrat.
La seva sèrie periodística Viatge a Catalunya, publicada el 1927 al diari La Nau, arrencava amb un capítol sobre la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda, el qual li va servir de base a la redacció definitiva, apareguda amb el títol “El genius loci en la meva situació personal i en la meva obra literària” al volum 7 de l’Obra Completa, El meu país: “Em veig a setze o disset anys, a l’època que hi hagué tanta grip i la Universitat hagué de tancar. Vaig passar tota la tardor i part de l’hivern a Palafrugell. Havent dinat sortia a passejar. Solia pujar a Sant Sebastià. Va ésser en el curs d’aquestes passejades que em sortí a fora la miserable vocació que tinc d’escriptor”...
Seria ara impossible resumir-lo sense mutilar-lo, perquè el seu ritme intern és trepidant i el valor de conjunt es revela al final. Llegiu-lo al mirador de Quim Turró o a l’afegit innecessari del costat. Hi descobrireu el famós “punt G”.

0 comentaris:

Publica un comentari