1 de juny 2020

Desig de tornar a París ni que sigui per reveure els castanyers en flor

Quan la reforma urbanística moderna de París va ser encarregada el 1860 al baró d’Haussmann, una de les seves decisions va ser plantar al llarg dels nous bulevards castanyers d’Índies, els quals han contribuït a l’elegància atribuïda a la capital francesa, amb les característiques fulles de cinc lòbuls, les castanyes bordes a la tardor i les espectaculars flors verticals en forma de raïm erecte de tonalitat blanca, rosada o blava a la primavera. Durant llargs anys he anat a París a aquesta època per contemplar de nou els marroniers en flor dels Jardins del Luxemburg o del Bulevard Hausmmann (al núm. 102 el pol.len dels castanyers que entrava per la finestra provocava crisis d’asma a Marcel Proust). Era el segon arbre més present als carrers de
la capital després dels plàtans.
Els serveis municipals vetllen sobre un total de 500.000 arbres, dels quals la majoria (300.000) corresponen als dos boscos parisencs de Boulogne i de Vincennes. Els de filera als carrers sumen 100.000 exemplars i als parcs i jardins 40.000, però les xifres arriben difícilment a reflectir l’impacte dels castanyers en flor als Jardins del Luxemburg, el parc més cèntric i concorregut en ple Barri Llatí. A un moment o altre de la vida molts hem festejat en aquest escenari que sembla habilitat per acollir els sentiments positius i les efusions.
Al Luco, sobrenom col.loquial en argot parisenc dels Jardins del Luxemburg, entre maig i juny la flor dels marroniers es multiplica a cada arbre fins a recobrir-lo “amb orgull de sexualitat acabada d’estrenar”, diu Narcís Comadira al llibre Dies de França. La meitat dels arbres dels Jardins del Luxemburg eren castanyers d’Índies, ara els substitueixen per espècies més resistents a les condicions actuals.
M'agrada tornar als racons dels Jardins del Luxemburg. La felicitat ja no hi és de la mateixa manera que en etapes anteriors, però l’indret i jo sí que hi som. Els estats d’ànim fluctuen i s’ha de saber encaixar la limitació d’estímuls. Els dies ensopits poden durar, però això no modifica el pla de treball, em dic quan hi torno --o penso a tornar-hi-- pels castanyers en flor.

0 comentaris:

Publica un comentari