3 de juny 2020

Defensa del Talgo i ofensa persistent del dispendi de l’AVE

L’únic tren nocturn que mantenia RENFE amb sortida de Barcelona, l’anomenat Trenhotel Rosalía de Castro Barcelona-A Coruña, va ser suprimit el 17 de març per les mesures sanitàries en vigor i no té data de tornada. Els tres Talgos nocturns que unien Barcelona amb París, Zurich i Milà ja havien estat gradualment eliminats anteriorment, malgrat llargs anys de valuós servei, després de la implantació del més car AVE diürn. Tot el que fa referència a l’AVE s’ha convertit en un despropòsit monumental, començant pel fet que Espanya sigui el segon país del món (després del Japó) amb més extensió de nova xarxa duplicada d’alta velocitat ferroviària i la menys utilitzada, que encara no uneix la segona i la tercera ciutat del país (Barcelona i
València) a l’actiu corredor mediterrani.
Calculen que s’han invertit 47.000 milions d’euros a l'AVE d’ençà la inauguració de la primera línia Madrid-Sevilla l’any 1992, però ningú no sap exactament què es porta gastat a l’obra pública més cara de les últimes dècades. El poder fàctic de les grans constructores privades d’obres públiques s’ha vist premiat amb aquest negoci de proporcions faraòniques, mentre que les rodalies, el corredor mediterrani i el transport de mercaderies per via fèrria poden esperar.
Per posar al dia el sistema ferroviari i enfrontar d’una vegada la diferència d’ample de via entre Espanya i la resta d’Europa no calia duplicar el traçat amb una inversió de tals proporcions. Es  podien aprofitar les àmplies possibilitats que oferia el sistema Talgo de canvi automàtic d’eixos a les estacions frontereres. El Catalan-Talgo entre Barcelona, Ginebra i Zurich va ser el primer tren espanyol integrat a la xarxa Trans Europe Express (TEE, després Eurocity). El 1974 s’estrenava el Talgo entre Barcelona i París, el 1989 entre Barcelona i Milà.
Enyoro la comoditat del Talgo quan utilitzo l’AVE, tan coix en múltiples aspectes, car i devorador d’una proporció descomunal d’inversió pública disponible. Des del juny del 2018 el president de RENFE és el català d’origen valencià Isaías Taboas, secretari general de la presidència de la Generalitat durant el mandat del president Montilla.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada