A partir d’ara CaixaBank ens deu 20.700 milions d’euros

Quan una persona vol matricular un cotxe, la reglamentació l’obliga a pagar les multes anteriors que tingui eventualment pendents, sense la qual cosa no podrà circular amb el nou vehicle. Em pregunto si aquesta norma bàsica dirigida als ciutadans corrents s’aplica a les grans fusions bancàries. L’entitat Bankia va rebre el 2012 un total de 24.000 milions d’euros de diners de tots els contribuents per rescatar-la de la fallida, dels quals n’ha retornat fins ara una ínfima part de 3.300 milions. L’Estat és el propietari del 62% de Bankia i se suposa que ha de vetllar per l’interès de
tots, no només per la conveniència dels banquers. L’anunciada fusió (o absorció o enèsim rescat) de CaixaBank i Bankia convertirà la parella en el primer banc d’Espanya.

Bankia arriba al matrimoni amb un deute a l’erari públic de 20.700 milions d’euros. Les informacions d’aquests dies ho recorden amb prou feines com una aspecte secundari, destinat a no ser recordat de cap manera d'aquí quatre dies amb una facilitat incomprensible, igual que la retallada prevista de 6.000 empleats i 1.500 oficines de l’entitat absorbida.

L’any passat CaixaBank va declarar oficialment uns beneficis de “només” 1.700 milions d’euros (per culpa de les indemnitzacions dels EROS de la seva plantilla, redimensionada a l’era digital), mentre que el Santander declarava 6.600 milions de beneficis, el BBVA 3.550 i  Bankia 540. ¿Resulta imaginable que l’Estat no reclami el deute pendent al que serà el primer banc d’Espanya a partir d’ara? Doncs sí, resulta imaginable. El vell ofici de prestar diners a comissió s’ha convertit en una immensa troca que sembla disposar de totes les prerrogatives, començant per la de no tornar els seus propis deutes.