4 de nov. 2020

El savi oriental Pep Vila mostra la seva collita del confinament

Aquest país disposa d’alguns autèntics savis orientals, autors d’una obra ingent desmarcada del circuit acadèmic i per tant arraconada. No els importa ser tractats de savis de poble pels ignorants altament qualificats. Fan una feina que acumula coneixements i pols a les lleixes de les biblioteques comarcals. Alguns llegim els seus treballs com a pistes de valor incalculable, menystingudes per aquells que volen fer pagar als autors la independència personal i penjar-los l’etiqueta que consideren ominosa d’autodidactes. A un moment donat va semblar que la microhistòria coneixia una revifada acadèmica internacional. Es van editar obres d’èxit, plantejades per eminències universitàries com Emmanuel Le Roy Ladurie (Montaillou, village occitan, 1975) o Carlo Ginzburg (El formatge i els cucs. El cosmos d’un moliner del segle XVI, 1976). L’esclat va ser flor d’un dia, la microhistòria va tornar de seguida al clos apartat dels estudiosos locals.
L’historiador gironí Pep Vila no ha trobat editorial per al seu  últim treball Paraulari de Cadaqués, de manera que l’ha penjat a disposició de tothom al blog Vademecum. Diu que fa més de vint anys que el tenia mig embastat: “La clausura monacal imposada per la pandèmia d’arrel medieval que tots coneixeu m’ha permès deixar-lo tal com avui arriba al lector”.
La clausura l’ha observada al vell mas familiar de Can Llagosta a Palol d’Onyar, prop de Girona, on just abans de la pandèmia vam fer la copeta de sobretaula i vam parlar d’alguns dels seus llibres, que vaig voler mostrar a la càmera. Ara que no podem fer la copeta en les mateixes condicions, recomano que poseu a qualsevol buscador “Blog Vademecum”, entreu al treball Paraulari de Cadaqués i gaudiu de la sobretaula amb un autèntic savi oriental. (foto Quim Curbet)

0 comentaris:

Publica un comentari