12 de gen. 2021

Adoldf Florensa, l’arquitecte principal amb carrer secundari

El que resulta més sorprenent de l’arquitecte Adolf Florensa és que fos capaç d’intervenir a totes les obres privades que porten la seva signatura mentre era arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona, del 1924 fins la jubilació el 1959. Aquelles obres van marcar una llarga època a la ciutat i arreu de Catalunya: la casa Cambó de la Via Laietana (1925), el palauet Abadal de la Diagonal (1927, ara banca Mediolanum), el Foment del Treball (en col·laboració amb Josep Goday, 1931), alguns edificis de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), la reforma del Barri Gòtic barceloní (1949), del claustre de la Catedral, de l’Ajuntament, del Palau de la Virreina, de l’antic Hospital de la Santa Creu com a Biblioteca de Catalunya, de la Capitania General (antic convent de la Mercè) i les Drassanes, així com la culminació de la urbanització de S’Agaró (1960) i la restauració del monestir de Poblet, la catedral de Vic i els castells de Peralada i de Mequinença, entre d’altres. És cert que va coincidir amb tres períodes d’especial embranzida: l’obertura de la Via Laietana, la reparació de les destrosses de la Guerra Civil i el primer porciolisme. Més endavant escriuria Ramon Folch: “Vaig conèixer Adolf Florensa els últims anys de la seva vida (1889-1968) perquè era casat amb una companya meva de facultat, Concepció Comamala. Conxita, molt més jove que ell, va ser la seva secretària fins que Florensa es va jubilar. I no m’explico com a aquest home, al qual devem el gruix de l’atractiu turístic de Ciutat Vella o, més i tot, la materialització del seu imaginari històric, només se li hagi dedicat a Barcelona un simple carrer menor a la zona universitària de la Diagonal”.
Es tracta del carrer adjacent a l’Escola Superior d’Arquitectura i discorre per l’interior del campus. (El dibuix adjunt és de Leonard Beard i il.lustrava l’article de Folch a El Periódico del 8 d’agost del 2014).

0 comentaris:

Publica un comentari