25 d’abr. 2022
El Seminari ostensiblement desmesurat en ple centre de Barcelona
22 d’abr. 2022
Elogi i nostàlgia d’una mansarda a París amb sostre inclinat i balconet
21 d’abr. 2022
El 175è aniversari del tren pioner de Mataró fa una mica de pena
19 d’abr. 2022
L’orgull de viure a un edifici cooperatiu, pioner i creïble
13 d’abr. 2022
La laboriosa impostura d’empaitar les muses per escriure clar
11 d’abr. 2022
M’agradaria entendre la bellesa, no només contemplar-la
8 d’abr. 2022
Un altre cafè a Roma, aquest cop amb Josep M. Fonalleras
6 d’abr. 2022
Una història de les onades a la platja de Garbet
4 d’abr. 2022
Nova mirada sobre l’escultor Maillol al museu parisenc d’Orsay
Una magna exposició de l’escultor rossellonès Aristides Maillol obre el 12 d’abril al Museu d’Orsay parisenc, motiu pel qual acaben de ser traslladades fins aquest centre quatre dels seus dinou nus femenins monumentals que s’exhibeixen de manera permanent als jardins de les Tulleries de París. Revisitar l’obra del l’artista de Banyuls per part d’un gran museu serà l’ocasió per projectar-hi una nova mirada de visitants d’arreu del món, inclosos els catalans que no sempre l’havien valorat. Aristides Maillol es troba enterrat sota el seu nu femení més conegut, batejat amb el nom de Mediterrània, a la masoveria-taller que utilitzava a la vall de Banyuls. Al voltant de les corbes convençudes d'una idea del cos de la dona, acabaria per ser conegut arreu del món com a renovador de l'escultura del segle XX. No eren nimfes, fades, venus, princeses ni cortesanes. Les models vivien a la
2 d’abr. 2022
La tramuntana és una llum, sobretot una llum, una llum d’or
31 de març 2022
Prodigi de l’hora violeta amb Campari des d’algun mirador predilecte
28 de març 2022
Publicat el meu nou llibre “El millor viatge de tots”
24 de març 2022
Segell de correus per a l'espectacular forn solar de la Cerdanya
21 de març 2022
París atorga medalla d’or a la carn de perol, un cop afrancesada
17 de març 2022
Mor al llit el “soldadito boliviano” que va matar al Che Guevara
Els remordiments de consciència, suposant que en tingués, no han impedit de viure fins els 80 anys al suboficial de l’exèrcit colombià Mario Terán Salazar, que acaba de morir al seu país d’un càncer de pròstata. Va executar amb el seu fusell per ordres superiors el Che Guevara a la localitat andina d’Higuera el 9 d’octubre del 1967, després d’haver-lo capturat el dia anterior a la selva boliviana on intentava desplegar un focus guerriller. Abans de callar per sempre i jubilar-se a l’exèrcit al cap dels anys, Mario Terán Salazar va declarar que el Che li havia dit: “Póngase sereno y apunte bien. ¡Va a matar a un hombre! Entonces di un paso atrás, hacia el umbral de la puerta, cerré los ojos y disparé”. El cadàver va ser exposat l’endemà a la localitat veïna de Vallegrande, amb els ulls oberts i el pit descobert. El reporter de l’agència France Presse Marc Hutten va fer-ne la coneguda foto del cos que recorda extraordinàriament, per l’angle d’enfoc des dels peus
15 de març 2022
Elogi dels núvols i la pluja, almenys de tant en tant
14 de març 2022
Es torna inundar el cementiri dels republicans a Argelers
11 de març 2022
Oda passional a les favetes a la menta del Motel Empordà
9 de març 2022
El pati de la Sorbona, al formiguer no hi entra qui vol
7 de març 2022
Podríem parlar també dels oligarques russos a la Costa Brava
4 de març 2022
L’alegria de conviure amb un volcà com a senyal d’identitat
2 de març 2022
La revelació literària d’Àngela Vinent i el seu “Pati de veïns”
28 de febr. 2022
La sortida del sol té fama a la punta del Cap de Creus
24 de febr. 2022
Estacions de París, el bullidor que no para de renovar-se
22 de febr. 2022
El pintor i cuiner de Ceret que sent els déus grecs a la copa de vi
18 de febr. 2022
El minúscul “Stonehenge català” evoca el mateix que el gran
14 de febr. 2022
La mística canvia molt de signe davant l’illot eivissenc d’Es Vedrà
11 de febr. 2022
Tanca les portes l’històric Cafè de la Poste a Perpinyà
9 de febr. 2022
Setanta milions d’anys no són res, estem mal fixats
7 de febr. 2022
La dificultat d’accedir al laberint, no només de sortir-ne
2 de febr. 2022
Finalment podré visitar l'altiu far del Cap de Biarra per dintre
31 de gen. 2022
Alegria i tristor dels ametllers en flor aquests dies a Mallorca
28 de gen. 2022
El metro de París jubila i renova els referents sentimentals
26 de gen. 2022
El Partenó sota la neu amb una llum encara més pura
24 de gen. 2022
La Fira de l’Oli d’Espolla ahir i els olivars abandonats
21 de gen. 2022
Les minves de gener o l’hivern com estació en perill d’extinció
20 de gen. 2022
Homenatge hivernal a la becada mig prohibida
Estem en temporada de plats de caça i la becada és l’au de ploma que disposa d’una reputació més alta i una literatura més senyorial. Josep M. de Sagarra escrivia que la becada “fa pensar en els braços de Madame Bovary quan estaven més afavorits de febre” (“L’Aperitiu”, revista Mirador, 7-11-1929). Es caracteritza pel bec allargat del qual pren el nom i que fa servir per burxar entre la fullaraca dels boscos humits els cucs que són el seu aliment preferit i un dels motius interns de la seva suculència. Un cop col.locada al plat, faisandée al seu punt, supera el faisà. La pràctica de la caça fa temps que cau en picat, hi ha poc relleu generacional, en conseqüència val més no preguntar d’on procedeixen les becades que assaborim avui. La incongruència legislativa permet caçar-les però no comercialitzar-les als restaurants. L'excel.lent “Gallineta de Guinea, després de 8 dies, rostida sobre canapé” que serveixen al Motel Empordà de Figueres s’assembla molt a la becada per poca imaginació que s’hi posi. Jo sóc un pobre caçador de mercat, un caçador de cassola a casa o a la fonda. A la primavera procuro cuinar l’ànec amb cireres, a la tardor les perdius al whisky o les guatlles al raïm. Quan arriba el fred corro