El maig de 1925, ara fa cent anys, apareixia a les llibreries el primer llibre d'un jove periodista i escriptor anomenat Josep Pla. Es titulava
Coses vistes i va tenir una repercussió extraordinària. No era cap novel·la, sinó un gènere híbrid, de textos curts reelaborats a partir de l’aparició anterior a la premsa: setze capítols sobre «Homes i paisatges», dos apunts sobre cuina catalana a «Intermezzo», deu «Capítols de novel·la» i vint «Retrats». Contenien, de manera embrionària però ja perfilada, tot l’estil de la seva immensa producció posterior. Quaranta anys més tard,
El quadern gris seria un enèsim reaprofitament de
Coses vistes, afegit amb un dietari de joventut que conservava inèdit. Aquella obra literària baptismal de l'any 1925, aquella
opera prima feta de retalls apedaçats, va obtenir un èxit de públic imprevist i un ressò de crítica inusitat. potser perquè el jove autor s’alçava contra el cànon, el corrent literari dominant, l’academicisme assentat. Josep M. de Sagarra li va dedicar un article el 31 de maig al diari
La Publicitat. Dos dies abans, la ressenya de Josep
Carner a
La Veu de Catalunya seria recordada per la frase sobre «les vint-i-una canonades» amb què caldria saludar el nou autor (la frase va ser subratllada a la faixa promocional de la segona edició). Carles Riba va dedicar l’octubre de 1926 quatre articles del diari
La Publicitat a fer un elogiós anàlisi de la prosa del jove debutant Josep Pla.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada