27 de març 2012

La passió de René Char pel riu de postal a Isle-sur-la-Sorgue

Gràcies a la presència de René Char, el seu poblet natal d’Isle-sur-la-Sorgue, prop d'Avinyó, ha pogut escapar una mica –no del tot-- al destí funest de poble de postal, al tràgic do de la bellesa que li augurava la condició de “petita Venècia de la Provença”. El personatge mesurava prop de dos metres d’alçada i calçava el número 47. Darrere l’aspecte de cíclop fervorós del rugby hi vivia un dels poetes més lírics i renovadors. La lírica, com
la bellesa, resulta força inclassificable, sobretot quan s’intenta amb codis estrets i rovellats. Però existeix a les pàgines de Char igual com a l’urbanisme quasi irreal d’un municipi format per l’espai intramurs dels set braços de riu Sorgue que el volten, el configuren, el penetren, l’ombregen, el coloren i el musicalitzen.
Al poema “La Sorgue”, un dels més coneguts dels seus, René Char va contribuir a que ningú no caigui en la temptació de la postal: “Riu massa aviat fugit, de cop sense company, dóna als fills de la meva terra el rostre de la teva passió”. Avui, gràcies a Char, el riu de postal sembla presentar la mateixa passió que ell, la mateixa revolta inaparent. En canvi, la Provença es manté damunt del mapa com un concepte més difús. No ha tingut un descodificador modern com Char pel que fa a Isle-sur-la-Sorgue.

0 comentaris:

Publica un comentari