1 d’ag. 2012

Plega el nostre duc d’Atenes, el nostre deute grec

Avui m’he trobat a la Biblioteca de Catalunya i hem dinat plegats pels voltants de la docta institució amb el professor figuerenc de grec clàssic i modern Eusebi Ayensa, que ha dirigit durant els últims cinc anys l’Institut Cervantes d’Atenes i que a partir d’ara dirigirà el de Frankfurt. La seva trajectòria es distingeix per múltiples recerques, llibres i premis, però a mi m’emociona especialment que hagi aconseguit durant el seu mandat col.locar i inaugurar un monòlit amb placa marmòria a l’Acròpolis, a la porta de Beulé dels Propileus, per la qual desfilen cada any més d’un milió
de visitants. Conté la frase que el rei Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó va dictar, en un document segellat al palau reial de Lleida l’11 de setembre del 1380, per respondre al prec que li adreçava el bisbe Joan Boyl d’adjudicar al “castell d’Atenes”, on aleshores residia el prelat, un destacament de dotze ballesters perquè el guardessin. Els hi va enviar tot afegint que ho feia per tal que “lo dit castell sia la pus richa joia qui al mont sia e tal que entre tots los Reys de chrestians envides lo porien [no el podrien] fer semblant”. 
La inauguració del monòlit amb la frase del monarca va coincidir amb el 700 aniversari de la conquesta del ducat d’Atenes per part dels mercenaris almogàvers de la Companyia Catalana d’Orient, la conducta dels quals no hi va deixar gaire bon record, tot sigui dit. L’abandonada Atenes medieval va ser possessió de la corona catalana del 1311 al 1388, quan el Partenó havia perdut tot caràcter mític. Es trobava convertit en una església cristiana allunyada del centre de la petita ciutat, al recinte fortificat de l’Acròpolis. Precisament per això cobra importància històrica la frase de Pere el Cerimoniós. Representava la primera reivindicació occidental durant l’Edat Mitjana de la importància del llegat cultural i estètic simbolitzat pel Partenó, quan cap cort europea no valorava aquell llegat, ben abans que el Renaixement l’adoptés i el rellancés. 
El monòlit porta al peu el nom de l’Ambaixada d’Espanya i de l’Institut Cervantes, gràcies a la condició simultània d’Eusebi Ayensa com agregat cultural de la legació espanyola. Es troba gravada en llengua original catalana, traduïda al castellà, al grec i a l’anglès. És l’única inscripció no grega a tota l’Acròpolis i, alhora, un honor que devem a Eusebi Ayensa.

0 comentaris:

Publica un comentari