28 de jul. 2012

Homenatge ben viu al cantaire Ricard Balil

De cantades d’havaneres a l’estiu n’hi ha moltes, però cap com la d’ahir al petit port de Fornells, a Begur. Hi reapareixia excepcionalment dalt d’un escenari Ricard Balil Forgas, el veterà cantaire i divulgador al qual devem moltes de les poques coses que sabem sobre les havaneres al nostre país i, sobretot, un estil en la manera de cantar-les. Com el seu segon cognom ho indica, Ricard Balil Forgas és un bacanar, un begurenc d’extracció. Des de ben jove va voler transmetre a les noves generacions allò que havia après en viu sobre la manera de cantar a Begur, diferent de la de Calella de Palafrugell, de l‘Escala o de Cadaqués. Ell ens va ensenyar, en la pràctica de la taverna i també al seu llibre recopilatori Las más bellas habaneras (editat el 1979 i reeditat el 1995), aquell “salanc”
que abocaven els llegendaris cantaires begurencs com Lluís Maneras i Alejandro Ferrer (en Tuixa) o posteriorment l’inoblidable tercet tamariuenc d’Abelardo Ninyo Hermós, format per Abelard Rodríguez, Joan Deulofeu (dit es Ninyo) i Josep Puig (dit l’Hermós), fill del mític Hermós de les pàgines de Josep Pla. 
El “salanc” defensat per Balil és un ingredient indefinible i alhora fonamental: la gràcia, l’interès, la raó de ser d’una personalitat pròpia en la manera de cantar velles havaneres. Al llarg de les últimes dècades l’he vist mantenir el seu apostolat, no sempre amb èxit entre els nous grups. Ahir no em vaig voler perdre una de les seves escadusseres aparicions en públic, de resultats forçosament més limitats que les fabuloses i alhora senzilles cantades privades que ha organitzat tantes vegades a casa seva per encoratjar els vells i els joves cantaires a mantenir un estil. 
A la tradicional cantada de l’últim divendres de juliol al port begurenc d’Aiguablava, que en realitat es troba a la cala de Fornells, va estar flanquejat ahir per la seva dona Isabel Muiños i pel fill Ricard Balil Muiños, una penyora més del seu paper transmissor, així com per l’entusiasta grup jove Empordanet. M’ho vaig passar de valent, fins i tot en vaig tal.larejar algunes de meravelloses que feia molts anys que no escoltava. Sense en Balil ja ningú no les coneixeria.

1 comentari:

  1. És un véritable plaer saber que encara hi ha gent que hi aprecia allò que el meu pare, en Ricardo Balil Forgas hi aporta a l'habanera tradicional, i que a través d'ell es fa contemporània. És també un luxe haver sentit aquest salanc des de ben petita, i que hagi estat tan present a la família per al menys tres generacions. Aquest concert amb la Isa i el Ricky al seu costat en són testimoni. I de la mateixa manera, ha sigut molt especial per a mi després de 40 anys, haver pogut compartir escenari amb el meu pare cantant aquestes mateixes havaneres a la platja del Racó, nomes una setmana abans d'aquest concert a Fornells.
    Espero que a n'el meu pare li quedin encara molts estius perquè poguem continuar organitzant cantades, sigui a casa o en escenaris, per què no es perdi aquest llegat tan preciós i únic que, d'alguna manera, reposa a les seves mans, i de retruc, a les nostres (els seus fills). Sento que és un privilegi poder continuar com un del eslabons de la cadena amb aquesta tradició del nostre poble, i aprofito aquest entranyable article per donar gràcies, un cop més al meu pare i a la vida, per haver-me fet part d'aquesta cadena.
    Gràcies, Xavier, per deixar constància del que passà el divendres a un lloc tan petit i entranyable com ho és Fornells.
    Tania Balil, des d'Austràlia (taniabalil@gmail.com)

    ResponSuprimeix