25 de juny 2014

La meitat del claustre de Cuixà continua a Nova York

La meitat del claustre romànic de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (Prada de Conflent) va ser comprada a peces a partir de l’any 1907 per un marxant nord-americà i posteriorment muntada a la reconstrucció que avui es contempla al museu The Cloisters de Nova York, la secció de romànic i gòtic del Metropolitan Museum of Art (MET). No és l’única joia de l’arquitectura medieval europea que s’hi exhibeix, reconstruïda amb peces autèntiques. El monestir de Cuixà va ser abandonat al moment de la Revolució Francesa del 1789 i víctima del pillatge consegüent. La restauració es va iniciar el 1950 gràcies al servei de Monuments Històrics francesos, rellançada per la petita comunitat benedictina de Montserrat que s’hi va instal.lar a
partir del 1965. El 1972 el govern francès va prohibir a dos dels monjos, Raimon Civil i Josep Fillol, residir als departaments fronterers per “no haver observat l’estricta neutralitat que tot estranger ha de mantenir a França”. Amb el pas del temps, Raimon Civil assumiria a partir de l’any 2000 el càrrec de prior de Sant Miquel de Cuixà, a un moment en què la comunitat estava composta per tres monjos catalans, un milanès i un alsacià. El pas del temps, en canvi, no ha pogut fer res amb les peces originals, els capitells i arcades tallats en marbre rosat, emigrades a Nova York.
La meitat del claustre de Cuixà continua sent una de les descobertes més sorprenents –i més recomanables-- a un extrem de Manhattan abocat al riu Hudson. Molts visitants de Nova York ho ignoren, inclosos els catalans. Com escrivia Josep Pla el 1954 arran del seu viatge a la ciutat dels gratacels: “El claustre de Sant Miquel de Cuixà és un descobriment real, tenint en compte el silenci que el fet ha merescut a aquesta infinitat de periodistes de consigna i olla, desproveïts de la més petita curiositat, que han passat per Nova York els últims anys”. 
L’altra meitat del claustre es continua contemplant al lloc on va ser construït el segle XII, al peu del Canigó. Totes dues meitats provoquen avui la mateixa sorpresa, per motius diferents, quan no s’està desproveït d'aquella més petita curiositat que deia Pla.

0 comentaris:

Publica un comentari