26 de juny 2014

La miniatura del paisatge del vinyer de Banyuls i les dreceres secundàries

Abans de ser un vi, el Banyuls és un territori mil.lenari i una cultura empedreïda, probablement la més antiga d'aquest extrem del Mediterrani. L'antiguitat salta a la vista davant la miniatura de paisatge "grec" dels quatre municipis sobre els quals s'estén l'apel.lació d’aquest vi: Cervera de la Marenda, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. El dibuix dels 6.000 quilòmetres de velles feixes de pedra seca, els murets de pissarra i les escorrenties empedrades en forma de peu de gall s'enfilen pels pendents més inhòspits per aprofitar la magra capa de terra aspra, sovint recuperada a mà de l'erosió de la pluja, cabàs a cabàs o bé a llom de mula. El desig
de futur també salta a la vista davant del nou celler del Grup Interproductor Cotlliure-Banyuls (CICB), construït amb una inversió de 12 milions d'euros (40 % de subvenció pública) per incorporar les noves tecnologies a una producció de 23.000 hectòlitres anuals, dividits per meitats entre vi dolç natural i vi sec convencional.
Aquests vins d'aperitiu o de postres equivalen als portos, màlagues, garnatxes i misteles. El fruit d'un vinyer de mala petja i d'enorme bellesa facilita la sedositat d’uns vins d'antologia. Els raïms diminuts absorbeixen la vitalitat de la llum perquè el vi sigui una expressió del clima, un punt de trobada entre natura i cultura, un triomf sanguini de la terra i de la feina d’extreure’n profit i gaudir-ne. Les "vinyes verdes vora el mar" de Banyuls són un microcosmos sobreviscut.
Alguns lectors del meu llibre Maillol, l’escultor carnal, que transcorre en aquests paratges, m’han preguntat si es tracta d’una errata tipogràfica quan, a les primeres pàgines, qualifico l’Albera i el coll fronterer de Banyuls com una serra clitoral, en comptes de litoral. No, no es tracta d’una errada. És un qualificatiu intencionat per designar un punt d’especial atractiu, poc recorregut habitualment. La carretera que surt d’Espolla permet transitar avui còmodament l'antic pas de contrabandistes i la terra natal de l’escultor Arístides Maillol, al punt on el Pirineu es capbussa al Mediterrani amb una certa voluntat d’estil. 
Un dels camins més assentats del Pirineu mediterrani ha estat sempre el coll de Banyuls, des dels ibers de la Via Heràclia, els grecs i els romans d’Empúries i els cartaginesos d’Aníbal. La carretera litoral dels revolts entre Portbou i Cervera pel coll dels Belitres només la van obrir a partir de l’any 1927. L’altre camí històric, el de la Jonquera i el Pertús, serveix per a les maniobres de masses. El pas del Coll de Banyuls l’utilitzem els amants de les dreceres suposadament secundàries.

0 comentaris:

Publica un comentari