4 d’ag. 2014

De vegades m’entretinc a retraduir un paràgraf de Proust, per esport

De vegades m’entretinc a retraduir un paràgraf de Marcel Proust perquè no m'acaba d’agradar cap de les versions editades. El rellegeixo, el declamo per comprovar com sona el lluminós exemple de la musicalitat de les llargues frases proustianes, carregades de subordinades només aparentment recargolades, les quals responen en realitat a un ordre exacte, encara que exigeixin un esforç de recorregut només gratificat al final, com en aquest cas del capítol “Combray”, al volum Pel cantó de Swan de l’obra A la recerca del temps perdut: “Així em quedava sovint fins la matinada pensant als temps de Combray, les meves
tristes nits sense son i la imatge de molts dies que m’havia retornat fa poc pel sabor –-a Combray n’haurien dit el “perfum”— d’una tassa de te i per l’associació dels records amb allò que molts anys després d’haver abandonat aquesta ciutat ara sabia sobre un amor que Swan hi havia tingut abans de la meva naixença, amb una precisió de detalls més fàcil d’obtenir de vegades a propòsit de la vida de persones mortes temps enrere que no pas dels nostres millors amics i que sembla cosa impossible, com ho semblava parlar d’una ciutat a una altra, mentre ignorem per quin biaix s’ha evaporat aquesta impossibilitat”.
El centenari de la publicació de Pel cantó de Swan, el primer volum de l’obra A la recerca del temps perdut que Marcel Proust va haver d’imprimir a compte d’autor arran del refús de les principals editorials (“Està ple de duqueses, no és per a nosaltres”, va opinar el lector de l’editorial Gallimard, André Gide), va propiciar l’any 2013 un esplet de reedicions, noves traduccions i estudis al voltant d’aquesta exquisida i lentíssima novel.la del segle XX. En català va aparèixer la traducció del segon volum, A l’ombra de les noies en flor, realitzada per Valèria Gaillard, i es va anunciar la de Josep M. Pinto, després de les clàssiques dutes a terme per Jaume Bofill i Ferro, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Joan Casas Fuster.
En castellà es va reeditar Por la parte de Swan en traducció de Carlos Manzano, després de les realitzades per Pedro Salinas, Consuelo Berges i Mauro Armiño. També va aparèixer en castellà el llibre de la minyona de l’escriptor, Céleste Albaret, titulat Monsieur Proust. No és un llibre de potins, atès que Céleste Albaret i la seva germana Marie són els dos únics personatges de tota la Recerca que hi apareixen amb el nom real. A França van xalar amb dues novetats: Proust est une fiction, de François Bon, i Dictionnaire amoureux de Marcel Proust, del pare i fill Jean-Paul i Raphaël Enthoven. 
Pel meu cantó, de tant en tant, encara m’entretinc a retraduir un paràgraf de Proust, per esport.

0 comentaris:

Publica un comentari