19 de gen. 2015

L’escassa contribució occidental a la modernització de l’islam

Ara ja sabem per què el president Obama no era present a la manifestació de París al costat dels altres caps d’Estat i de govern. Ho ha manifestat sense embuts pocs dies després amb un parell de frases carregades amb bala, al moment de rebre a la Casa Blanca el premier britànic David Cameron: “La nostra població musulmana se sent americana. A algunes parts d’Europa això no és el cas”. El primer ministre britànic no va deixar de replicar molt vagament: “Alguns ho tenien tot. Així que no perdem de vista la verinosa narrativa que això implica, no perdem mai de vista el veritable cor de l’assumpte”. L’enfrontament de
civilitzacions que porta el món a una nova guerra difícilment es pot resumir més. Ara bé, l’assentat imperialisme nord-americà no pot tirar la primera pedra innocent en aquest litigi. El fet que la població negra i la musulmana dels Estats Units se senti americana no impedeix que també se senti discriminada ni ha estalviat enfrontaments socials aguts, més aguts i tot que a Europa.
El “veritable cor de l’assumpte” al qual es refereix David Cameron deu ser la contribució pendent de les potències occidentals a la modernització dels països islàmics enfront del fonamentalisme religiós, alimentat per les humiliants condicions de desenvolupament colonial o postcolonial que hi ha imposat fins ara el primer món. A Europa també li va costar molt desfer-se del propi fanatisme religiós, fa tot just dos segles, quatre dies des d’un punt de vista de perspectiva històrica. Les autoritats catòliques espanyoles, per posar un cas recent, encara insisteixen a esborrar la condició de mesquita de l’actual catedral de Còrdova, on els musulmans hi van protagonitzar segles de domini multicultural.
Als Estats Units el racisme pur i dur va causar la guerra civil del 1861-1865. La vella Europa i el seu país més avançat van desencadenar dues guerres mundials el segle XX, amb un balanç esgarrifós de 18 milions de morts la primera i 50 milions la segona. Avui hi ha al món 1.600 milions de musulmans i 2.000 milions de cristians (la meitat catòlics, un terç protestants, un 12% ortodoxos), però la qüestió no és aquesta. A Europa el 4% de la població és musulmana, concentrada a les capes més maltractades de la societat democràtica. Aquí comencem a tocar os. 
Que els musulmans d’arreu del món s’identifiquin amb la seva religió i que els musulmans residents als Estats Units se sentin americans i els residents a Europa ciutadans dels països respectius no impedeix que tinguin motius sobrats per sentir-se ciutadans de segona. El racisme i el feixisme d'avui són la desigualtat social accentuada. El terrorisme més abominable ha sorgit amb reiteració allà on ha trobat un caldo de cultiu real i prolongat.

0 comentaris:

Publica un comentari