13 d’oct. 2015

Un exemple sobre l’atractiu propi de les llibreries de París que sobreviuen

A París també pleguen llibreries mítiques, vençudes per Amazon i per la banalització del paisatge urbà, com la Maspero de la Rue Saint-Séverin o més recentment La Hune del Boulevard Saint-Germain, entre el cafè de Flore i Les Deux Magots. L’estadística assegura que des de l’any 2000 ha desaparegut el 28 % de les llibreries de la capital francesa i que n’hi queden 700 de registrades (parlem d’una aglomeració metropolitana de 12 milions d’habitants i d’una de les ciutats més visitades del món). Entre les especialitats parisenques hi figuraven les llibreries gastronòmiques, dedicades a libres sobre cuina. Han plegat la Librairie Le Verre et
l’Assiette de la Rue Val de Grâce i també la Librairie des Gourmets de la Rue Monge, però es mantenen en activitat les dues principals de sempre.
La Librairie Rémi-Flachard de la Rue du Bac, en ple barri dels antiquaris i a dues passes del Quai Voltaire i el Museu d’Orsay, es dedica a velles edicions, a la bibliofília culinària. L’altra institució en la matèria és la Librairie Gourmande, antigament situada a la Rue Dante, a tocar de la cruïlla del Boulevard Saint-Germain i el Boulevard Saint-Michel, al rovell de l’ou del Barri Llatí, traslladada el 2007 a la Rue Montmartre. 
Vaig ser un devot client de la vella ubicació (el meu llibre de l’any 1998 Menuts i altres delícies porques també s’hi va abeurar). Ara ho sóc de la nova, per més que el servei de venda per Internet del seu catàleg rebaixa el plaer que abans oferia de bouquiner, de remenar. Tot i així no era el principal plaer de les antigues instal.lacions, les quals van convertir en un centre de referència internacional gràcies al govern personal que exercia des del 1985 entre els seus poblats prestatges Geneviève Baudon, un arxiu mental amb cames. Abans de l’existència de la informàtica, algunes llibreteres se sabien el catàleg de memòria o, com a mínim, disposaven d’una panòplia de recursos pnemotècnics per cercar allò que el client sol.licitava. 
Les lleixes que entapissaven les parets de la llibreria eren una mina, però representaven una petita part de las riquesa de la casa. Madame Baudon era capaç de treure dels racons més misteriosos de la rebotiga alguns llibres llargament cobdiciats pels clients, si li ho demanaven bé i estava de filis. També disposava d’un acreditat catàleg de venda de novetats per correspondència arreu del món, renovat dos cops l’any i estructurat en 22 seccions dintre del tema general de la cuina, la gastronomia i l’enologia. Però als clients ens agradava tafanejar als taulells en persona i posar a prova la proverbial destresa de la patrona. 
Ho vaig comprovar en més d’una ocasió. Després d’esperar pacientment que atengués altres clients interessats en qüestions tan de detall com la meva, vaig preguntar-li sobre la possibilitat de trobar algun llibre especialitzat en la cuina dels menuts i la triperia. El singular de la meva frase li va semblar xocant. Al cap de pocs minuts me’n va posar cinc o sis a les mans, entre els quals un preciós diccionari il.lustrat, escrit en quatre idiomes, editat per la Confédération Nationale de la Triperie Française. 
Madame Baudon va donar per evident que el meu interès per una especialitat tan concreta només podia procedir un cuiner d’ofici i es va disposar a fer-me el 5 % de descompte que la llibreria concedia als professionals. Encara li va semblar més curiós que li ho desmentís. “Alors, simple gourmand?”, em va fer amb una mirada felina i un somriure tendre. Madame Baudon va aplicar igualment l’amable descompte a la meva compra. 
Les seves successores a la nova adreça, encapçalades per l’actual propietària Deborah Dupont-Daguet (a la foto), van per feina amb un estil posat al dia. Les lleixes de la Librairie Gourmande encara ofereixen petits tresors, i a mi encara m’agrada tocar-los i remenar-los in situ més que comprar-los de manera asèptica i veloç per Internet. És una de les passejades de París que em complau repetir.

0 comentaris:

Publica un comentari