5 de gen. 2016

Els Reis Mags arriben avui a la platja de Llafranc com enlloc més

Un dels dies culminants de la delícia minoritària de la platja a l’hivern és l’arribada per mar dels Reigs Mags el vespre del 5 de gener a la platja de Llafranc. Es tractava a l’origen d’una iniciativa espontània de les poques famílies amb nens que hi vivien a l’hivern, i ara ja compleix més de 45 anys de persistència, consolidada com un dels petits espectacles més fabulosos del país. Té l’esperit i la mesura que hauria convingut mantenir en tants altres aspectes de la Costa Brava. Ha arrelat a una escletxa de la norma majoritària, com per demostrar que no s’ha trencat del tot el motllo. A l’àgora llafranquina de la terrassa de l’hotel Llevant, els propietaris Montserrat Turró i Jaume Farrarons, el pintor Rodolfo Candelaria i Brigitte Robert van decidir la vigília de Reis del 1969 que els Reis Mags també podien arribar en carn i os a la platja de Llafranc si se’ls invitava, per satisfer el delit dels fills petits de l’establiment i de tots els infants del rodal que s’hi sumessin. En efecte, aquell 5 de gener van desembarcar d’un bot els tres reis engalanats, davant
d’una vintena de súbdits sorpresos, hipnotitzats, esporuguits i meravellats.
Els primers anys la cara del rei blanc s’assemblava vagament a la del cuiner Antoni Estrach de l’hotel Llevant, el rei ros al pintor Rodolfo Candelaria i el negre al veterà cambrer Isidre Sala. El periodista Miquel Gil Bonancia redactava el pregó que llegien Ses Majestats i tot plegat adoptava aquell vespre hivernal el pes de la il.lusió palpable, la dels infants i la dels grans.
La figura del rei negre encara va augmentar de magnetisme amb el fitxatge del cuiner marroquí de l’hotel Llafranc, Sadiki Ichuo M’Barek, més conegut per Charly, de cutis negre natural. S’adreçava als nens en àrab de versió original mentre sentia als seus braços el tremolor de les criatures aterrides i alhora extasiades. 
L’arribada quasi íntima dels Reis Mags per mar a la platja de Llafranc és la més bonica i commoguda que jo hagi vist mai. Ara hi arriben en barques més grans, congreguen més persones i els regals són més sofisticats, però el pes de la il.lusió i l’encert de la iniciativa són els mateixos. 
Ja ho sé que a Barcelona també arriben per mar, al Moll de la Fusta, que sembren 5 milions de caramels, que recorren 5 quilòmetres fins a les fonts de Montjuïc i que la seva comitiva aplega més de 1.300 participants entre ballarins, músics, figurants i voluntaris. Ja ho sé que arriben a cada poble i ciutat i que la lluïssor als ulls dels infants és la mateixa, però per a mi l’arribada dels Reis Mags a la platja hivernal de Llafranc continua sent la més bonica que hagi vist mai.

0 comentaris:

Publica un comentari