13 de febr. 2016

A Sant Climent Sescebes encara hi xiulen les bales

El 1946 l’exèrcit va comprar els primers terrenys per als campaments de maniobres al municipi empordanès de Sant Climent Sescebes, prop de la frontera francesa. El 1964 va ampliar la compra fins a 15 km2, el 62 % del terme municipal. El campament es va convertir en Centre d’Instrucció de Reclutes (CIR) núm. 9, amb una rotació de 3.000 joves quintos del servei militar obligatori per períodes de tres mesos. Sant Climent Sescebes es va abocar al “negoci dels soldats”: lloguer d’habitacions, fondes, bars, botigues, sala de cinema. Per contra l’exèrcit no pagava impostos municipals i el “poble dels militars” resultava poc atractiu per al turisme de segones residències, tan generalitzat als pobles veïns. El CIR va plegar l’any 1986, la “mili” va deixar
d’existir el 1997.
Les instal.lacions balderes de l’exèrcit a Sant Climent Sescebes han passat a ser ocupades per un centenar de soldats professionals, que continuen fent-hi exercicis d’entrenament amb foc d’artilleria. De vegades no afinen la punteria i la metralla cau fora del recinte militar, prop de les masies habitades del terme i dels camins transitats per caminants i ciclistes 
L’últim mes de novembre les granades de morter van impactar a cent metres de la masia de Salomé Wimille, al nucli dels Vilars del terme limítrof d’Espolla. El seu gos es va escapar durant el bombardeig i va aparèixer en una caserna de Pamplona, ciutat de la qual procedien les tropes que realitzaven les maniobres. 
El coronel de la base ha demanat disculpes i s’ha compromès a reduir el radi d’abast dels projectils, que abasta fins el termes d’Espolla i Cantallops. Alguns veïns impulsen la campanya “Alto el foc a l’Albera” i demanen que plegui la base militar baldera. 
Al cens de l’any 1900 Sant Climent Sescebes tenia 872 habitants. El 1965 havia augmentat de manera enganyosa fins a 2.579, perquè els soldats del campament que s’empadronaven al municipi podien sortir cada dia anar a dormir a “casa”. Actualment suma uns 500 habitants. 
Abans del “negoci dels soldats” el poble es dedicava a l’olivera i la vinya, una vinya de raig gros. El raïm es venia a les empreses vinificadores per quilos, no per qualitat. La situació ha canviat completament als actuals cellers Martí Fabra, Terra Remota i Can Torres. 
L’olivar i la vinya es complementaven amb les feines del bosc i el contraban propi de la proximitat de la frontera. Hi podia participar-hi fins i tot el capellà, segons la llegenda que va recollir Carles Fages de Climent als seus epigrames:

Més salau que Marlon Brando,
el rector de Sant Climent,
diu que fa contrabando,
molt catequístic. Amén.

Ara els soldats ja no fan viure el poble, només metrallen el terme municipal de tant en tant. Una altra de les seqüeles supervivents és el bar-restaurant la Parra, obert el 1915. Permet menjar-hi per esmorzar un plat de pota i tripa memorable, orgullosament sobreviscut a tots els bombardeigs.

0 comentaris:

Publica un comentari