4 de febr. 2016

La persistent mania de treure a passejar les mòmies, enteres o a trossets

De petit els hermanos del meu col.legi religiós em va fer anar a besar l’urna del braç incorrupte de Santa Teresa, que es passejava per les esglésies del país en una mena de gira expiatòria del franquisme. El reliquiari de vidre òpal, en forma de gran lletra “V”, deixava entreveure alguna cosa informe, resseca i momificada que havíem d’adorar. Vaig quedar curat per sempre més de l’interès pels reliquiaris i les mòmies, ja siguin senceres o a trossets. Des d’aleshores observo, emperò, que la meva actitud no és gaire compartida per la religiositat popular i que aquesta mena de restes santificades continuen gaudint d’un predicament
massiu. Fins l’11 de febrer s’exposa a la nau central de la basílica de Sant Pere del Vaticà el cos embalsamat del Padre Pio, el frare italià dels miracles traspassat el 1968, habitualment exhibit al temple de luxe construït per l'arquitecte modern Renzo Piano al petit municipi de San Giovanni Rotondo, convertit en puixant centre de pelegrinatge religiós al fons de la comarca meridional de la Pulla, i ara de gira per Itàlia arran d’un jubileu extraordinari.
El fenomen no és pas exclusiu de la religió. Com és ben sabut, la mòmia de Lenin continua exposada (amb costoses tasques de manteniment anual) al cèntric mausoleu de la Plaça Roja de Moscou, igual que la de Mao al corresponent mausoleu de la plaça Tiananmen de Pequín o la d’Ho Chi Minh al centre d’Hanoi. 
Catalunya és un país petit però heroic, de manera que el fenomen adopta dimensions més reduïdes. El 2014 encara van exhibir al públic al saló de plens de l’Ajuntament de Reus la mòmia no gens incorrupta del seu il.lustre fill, el general Prim, arran de la celebració del centenari de la naixença, abans de retornar al mausoleu restaurat al cementiri de la mateixa ciutat. 
La capella del Palau de la Generalitat, pel seu cantó, posseeix la relíquia del cap de Sant Jordi. Es tracta d’un trosset de calota cranial o d'os occipital de la suposada despulla del sant, extret del fragment no gaire més gran que conserva la basílica veneciana de San Giorgio Maggiore. Vaig aconseguir que els monjos venecians me’l mostressin, per fotografiar-lo dintre del reportatge periodístic qui m’hi conduïa. 
La relíquia del cap de Sant Jordi va ser estudiada el 1971 per l'historiador de la universitat nord-americana de Princeton i catalanòfil Kennet M. Setton, autor de l'opuscle Recerca i troballa del cap de Sant Jordi. La lectura del treball de Setton va portar l'industrial gironí Ramon Franquesa i Lloveras a demanar a la basílica de San Giorgio Maggiore que regalés a Catalunya un petit fragment del cap de Sant Jordi, petició avalada per l'abat de Montserrat i pel dirigent polític demòcrata-cristià Miquel Coll i Alentorn. 
Una delegació encapçalada pel prior de la capella del Palau de la Generalitat, mossèn Joan E. Jarque, va recollir el 1981 l'obsequi, amb les corresponents actes de donació i autentificació firmades per l'abat Edigio Zaramella. A continuació els promotors de la donació van proposar al president Pujol que la relíquia, un cop dipositada a la capella del Palau de la Generalitat, iniciés un recorregut al llarg de les parròquies catalanes que ho sol.licitessin. Però els temps havien canviat i no vaig haver de repetir l’experiència infantil davant del reliquiari del braç incorrupte de Santa Teresa.

0 comentaris:

Publica un comentari