14 d’ag. 2016

El luxe natural i el de llegenda a la platja del Castell de Palamós

Els camps de conreu i les pinedes arribaven pràcticament fins la sorra de la llarga platja del Castell, aïllada als afores de Palamós. Era una platja verge, lliure, desèrtica. La masia que havia treballat aquells camps es trobava deshabitada, enmig d’un meravellós no-res. A ningú no se li hauria acudit restaurar-la, excepte a un dels pintors catalans més cotitzats del món, Josep M. Sert, instal.lat a París des del 1898. Les avantguardes emergents bescantaven l'estil dels seus recarregats murals, caracteritzats per l’abundància combinada de tons daurats amb obscurs. Repetien en privat la sentència lapidària atribuïda a Eugeni d'Ors, segons la qual la pintura de Sert era una barreja "de purpurina i merda".  En realitat la idea de recuperar el
Mas Juny de la platja del Castell palamosina com a residència d’estiu no va ser d’ell, sinó de la seva joveníssima muller russa, la princesa georgiana Rousadana "Roussy" Mdivani, delerosa d’estiuejar al Mediterrani desconegut d’on provenia el marit.
La compra i l'arranjament de la casa van constituir l'any 1930 el regal de noces, sufragat amb una part dels diners cobrats pels grans murals de temes goyescos i cervantins que Sert acabava de pintar al menjador de l'hotel Waldorf Astoria de Nova York. El caprici mediterrani del pintor Sert i "Roussy" Mdivani va durar cinc enlluernadors estius i va acabar tan sobtadament com havia començat. 
Josep M. Sert havia estat anteriorment, del 1908 al 1925, el tercer marit de la cèlebre Mísia Godebska, la "Mísia musa" del París de la Belle Epoque. A continuació va iniciar la nova relació amb una altra bellesa d'origen eslau, quan Roussy Mdivani encara no havia complert vint anys. S'hi va casar civilment el 1928 i canònicament el 1930, un cop convertida al catolicisme. Era la quarta de cinc germans i la seva adoració pel cinquè, Alexis Mdivani, tindria fatals conseqüències en la història del Mas Juny. 
La restauració de la masia va ser encarregada al nebot del nou propietari, el jove arquitecte Josep Lluís Sert López, fill del germà gran del pintor. La casa va nodrir en només cinc estius d'activitat una autèntica llegenda de l'alta societat europea, pels personatges que hi acudien invitats: Marlene Dietrich, René Clair, Luchino Visconti, Coco Chanel (el seu domicili de la Rue Cambon havia estat decorat per Sert), el futur primer ministre anglès Anthony Eden, el diplomàtic i escriptor francès Philippe Berthelot, Paul Morand, l'ex ministre francès Jules Pams, l'escriptor Drieu de la Rochelle, el milionari Charles de Beistegui, l’ex model Bettina Bergery, el mecenes anglès Edward F. W. James, Salvador de Madariaga, Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol, Joan Estelrich, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel Utrillo, etc. 
L’arqueòleg i historiador de l’art Alberto del Castillo Yurrita escrivia al llibre del 1947 José María Sert. Su vida y su obra: "El Mas Juny tenia les portes obertes de bat a bat i per travessar el llindar no era indispensable conèixer els amfitrions. N'hi havia prou amb ser invitat per un dels seus hostes. El nom del Mas Juny va sonar a cent països, pronunciat amb la fonètica de les més diverses llengües i la seva fama de lloc d'encís i de sensualitat corria paral.lela a la del seu propietari". 
Salvador Dalí va viure al Mas Juny el seu nou amor amb Helena Deluvina Diakonoff, Gala, acabada de separar del poeta Paul Éluard. La nova parella va passar els cinc estius següents --fins l’esclat de la Guerra Civil-- al Mas Juny de Josep M. Sert, que aleshores considerava com el seu mestre, sobretot pel que fa al tracte social amb els possibles compradors de l’alta societat internacional més que no en la línia estilística. Salvador Dalí va conèixer durant aquells estius al Mas Juny el col.leccionista britànic Edward F. W. James, el qual li patrocinaria l’obra pictòrica fins el 1938 i l’allotjaria amb Gala durant la guerra espanyola a la seva Villa Cimbrone d’Amalfi (Nàpols). 
L'adorat germà petit de la princesa, Alexis Mdivani, sojornava igualment al Mas Jun. Era casat amb la milionària nord-americana Louise van Allen, de la qual es divorciaria per tornar-se a casar el 1934 amb l'encara més rica Barbara Hutton, una de les primeres fortunes dels Estats Units. L'enllaç celebrat a París va comptar amb un viatge de noces finalitzat al Mas Juny. El matrimoni va durar menys d'un any. 
L'estiu següent Alexis Mdivani va acudir al Mas Juny acompanyat per una altra amant encara més sorprenent, Maud Wellner von Thyssen, segona muller del baró Heinrich von Thyssen Bornemisza de Kaszon. Era coneguda de soltera com agraciada model de cases de moda berlineses i, de casada, com figura habitual de les cròniques de societat més atrevides. Durant l’estada de la parella, la baronessa Maud von Thyssen va rebre el dia 1 d'agost del 1935 una telefonada urgent per informar-la que el marit havia retornat d'improvís al domicili conjugal de París i que la seva absència podia contribuir a les sospites d'adulteri. 
L'amant Alexis Mdivani va portar-la a corre-cuita amb el seu cotxe Rolls Royce Phantom III Coupé fins l'estació fronterera de Portbou per prendre el tren de París, però a mig camí es va estavellar a la baixada de Tor, al terme municipal d'Albons. Alexis Mdivani va morir a l'instant de traumatisme cranial. Maud von Thyssen va sortir llançada per l'impacte i això li va salvar la vida, tot i quedar malferida. 
La tràgica mort del germà petit va afectar la salut de la princesa Roussy Mdivani, la qual no va voler tornar mai més al Mas Juny. Va morir el desembre del 1938 a una clínica suïssa, als 32 anys. Josep M. Sert es va allunyar definitivament de la finca, llevat del dia del 1942 en què desplaçar’s-hi per formalitzar-ne la venda als germans Jordi, Isabel i Albert Puig Palau, hereus d’una pròspera indústria tèxtil. 
No compraven només l'àmplia finca i les seves edificacions abocades a la platja, sinó sobretot l'hàlit de llegenda que envoltava el nom de l'indret des de l'època del pintor i la princesa Mdivani. El Mas Juny era una ressonància de prestigi, un mite, un punt de trobada de l'alta societat europea en el marc primitiu d'una recòndita platja de la Costa Brava i les seves pinedes, alzinars i suredes a tocar dels camps de conreu de cereals. 
Salvador Dalí i Gala van tornar al Mas Juny en aquesta segona època dels Puig Palau, a partir del retorn de la parella dels Estats Units el 1948. El tracte freqüent entre el matrimoni Dalí i el d’Albert Puig Palau i Margarida Gabarró va afavorir diverses iniciatives de col.laboració. L'estreta amistat va portar Albert Puig Palau a construir el 1950 un estudi de pintor per a Dalí a la finca palamosina, una curiosa caseta aïllada al mig del bosc amb parets de pedra, sostre de vidre per absorbir el màxim de claror i una insòlita porta obliqua d'entrada. Salvador Dalí s'hi va fotografiar, però no hi va arribar a pintar. 
Malgrat que l'àmplia finca del Mas Juny havia estat comprada pels tres germans Jordi, Isabel i Albert Puig Palau, aquest últim va manifestar la intenció de construir-se una casa independent dintre del recinte, prou allunyada del Mas Juny i del to de vida més aristocràtic del dos germans grans. La nova edificació no podia desentonar amb el conjunt de la propietat, però hi va contrastar en estil. 
Enfront de les línies tradicionals de masia catalana mantingudes al Mas Juny, Albert Puig Palau va encarregar el nou Mas Castell a un dels més destacats arquitectes noucentistes, Raimon Duran Reynals. D'aquesta manera va estrenar-hi el 1947 un autèntic palauet renaixentista italià de nova planta. 
L’arquitecte i jardiner paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí opinava sobre la casa encarregada per Albert Puig Palau: "Plantejada com una operació de prestigi per un propietari afeccionat al mecenatge --recordo com si fos ara la barreja de populisme i aristocràcia de la corrida de toros organitzada sobre el terreny amb motiu de la col.locació de la primera pedra--, com les vil.les de Palladio havia de ser prou confortable per fer oblidar la vida al camp i prou majestuosa per recrear l'atmosfera agradable i mundana de la ciutat". 
Les relacions internacionals d’Albert Puig Palau van ser determinants per rodar a aquest tram de la Costa Brava una de les primeres pel.lícules americanes. Probablement res no hauria estat igual en la imatge internacional de la Costa Brava i de l'Espanya de postguerra sense les derivacions del rodatge de la pel.lícula Pandora y el holandés errante, del director nord-americà Albert Lewin, protagonitzada per Ava Gardner, “l’animal més bell del món”, als seus 28 anys. 
El segon matrimoni de Puig Palau amb una jove francesa encara el convertiria posteriorment en patriarca de la “gauche divine” barcelonina a la Costa Brava i protagonista de la cançó “Tío Alberto” del seu amic Joan Manuel Serrat. Però els dies llegendaris del Mas Juny a la platja del Castell ja no tornarien, excepte en un repicó final de signe diferent. 
Va ser un dels primers –i dels últims-- indrets de la Costa Brava sotmès l’any 1994 a un referèndum municipal, convocat per la Generalitat amb aprovació del consell de ministres, sobre un projecte d’urbanització intensiva, rebutjat a les urnes. Hi van participar 6.001 palamosins (el 56,50% del cens) i va guanyar la negativa (69,80%). 
Avui els antics camps de conreu serveixen per a l’estacionament massiu de pagament per als cotxes particulars els dies estiuencs de platja. La resta de l’any encara són el magnífic escenari conservat de passejades silencioses d’un luxe natural, amb una vaga ressonància de llegenda.

1 comentari:

  1. Gràcies. És un text que ajuda a entendre el plaent que és seure en els bancs de sota del poblat ibèric durant l'any. Una col·lecció de fotografies el podria acompanyar ben bé. Agraït,
    Jordi

    ResponSuprimeix