5 de nov. 2016

Singapur vol vendre una idea refrigerada de modernitat

La companyia Singapore Airlines acaba d’anunciar que el seu vol de Barcelona a Singapur, que cobreix fa deu anys amb aparells Boeing 777, serà el primer a utilitzar a l’aeroport barceloní els moderns Airbus A350. És un reflex de la imatge de modernitat que vol oferir la petita ciutat-estat insular sud-asiàtica, capaç de convertir-se en gegant econòmic i territori literari dels últims escriptors de l'imperi britànic evaporat. L'evaporació, precisament, juga un protagonisme palpable només d'arribar al flamant aeroport de Singapur. La humitat absoluta, la densa xafogor tropical, lliura un combat cos a cos amb l'aire condicionat que impera a tots els recintes del país al qual la franja més baixa del termostat s'associa amb molta decisió al
grau de qualitat de vida.
En una ocasió m’hi van enviar a escriure un reportatge sobre el metro més pulcre, puntual i refrigerat del món. Vaig descobrir que tot el país era igual que el seu metro. Singapur ha esdevingut un hivernacle equatorial climatitzat. Els voluminosos xàfecs tropicals s'han convertit en una expressió de tipisme sense incidència real en la vida quotidiana. El xoc amb l'evaporació ambiental que s’encaixa a la sortida de l'aeroport s'oblida en pocs instants, davant la pròspera condensació urbanística del centre urbà, dotat amb totes les comoditats d'un pol comercial i turístic. 
L’antic port infestat de pirates sense pàtria s'ha vist transformat en una primera potència de la regió, gràcies a la privilegiada situació a l'estret de Malaca, per on transiten les grans rutes marítimes d'Orient. Sir Thomas Stamdford Raffles, l'enviat britànic de l'East Indian Company, va comprar l'illa el 1819 per convertir-la en port estratègic. El 1867 va ser declarada colònia britànica i el 1965 va accedir a la independència, sota la fèrula de Lee Kuan Yew, el militar autocràtic que la va governar amb mà de ferro fins el 1990. 
Primer s'hi produïa cautxú, avui és el primer productor mundial de semi-conductors informàtics, encara que la principal activitat sigui el port, el comerç, els bancs, les refineries de petroli i el turisme. La població procedent de Xina, l’Índia i Malàisia ha trobat aquí un nou cel i una nova terra. Els turistes també, sense les tensions ni els preus d'altres països asiàtics veïns. 
Rudyard Kipling, al moment d'abandonar el 1899 la seva estimada Índia colonial, va ser un dels primers propagandistes europeus de la descoberta de Singapur, encara sota bandera britànica. La literatura del prolífic William Somerset Maugham i les adaptacions cinematogràfiques van fer pujar les apostes a favor de l'exotisme de Singapur, li van donar el reclam de prestigi que necessitava als ulls de l'imaginari occidental. 
William Somerset Maugham va recórrer i descriure a partir del 1920 els ambients del decadent imperi britànic a l'Índia, al sud-est asiàtic i al Pacífic, on va escriure i ambientar algunes de les seves obres més populars. La novel.la The Moon and Sixpence (La lluna i sis penics), basada en la vida del pintor francès Paul Gauguin als Mars del Sud, la va escriure a Singapur, al llegendari i renovat hotel Raffles, matriu dels grans establiments colonials encara en activitat. 
L'adaptació d'aquella novel.la curta de W. Somerset Maugham va ser portada al cinema el 1942 (estrenada aquí amb el títol Soberbia) pel director Albert Lewin, el mateix que vuit anys més tard faria desembarcar a la platja de Tossa de Mar "l'animal més bell del món", Ava Gardner, per protagonitzar Pandora y el holandés errante, primera pel.lícula en technicolor dels seus ulls verds incomparables i primera rodada a Espanya per un director de Hollywood amb actors nord-americans. 
El tradicional barri xinès de Singapur s'entrellaça avui amb el barri hindú i amb el musulmà, així com els respectius temples, restaurants i botigues. Aquests antics sectors urbans semblen conservar-se amb prou feines perquè els turistes facin la foto i comprin l'ungüent del tigre, el patxuli o un barret cònic de palla. Els tipismes han estat visiblement superats, sense veure’s escombrats del tot, per l'ombra dels flamants gratacels, el traçat dels nombrosos espais verds i el flux de les noves avingudes dominades pel parpalleig electrònic. 
El turisme és una indústria renovada, com tota la resta. Al costat d'il.lustres vestigis de la mena de l'hotel Raffles, Singapur gaudeix de gegants hotelers amb les últimes innovacions, exuberants paisatges asiàtics tropicals i comerços titil.lants de duty-free. L'any 2008 s'hi va celebrar el primer gran premi automobilístic de Fórmula 1 nocturn de la història, en un circuit urbà amb capacitat per a 80.000 espectadors. 
Moltes línies aèries europees i americanes condueixen amb facilitat fins aquest empori. La companyia de bandera Singapore Airlines ofereix diversos vols setmanals directes a partir de Barcelona (amb escala tècnica a Milà sense desembarcar) i ja va protagonitzar el juny del 2009 el primer vol transcontinental de la nova terminal barcelonina T-1. 
El mític hotel Raffles, inaugurat el 1866, ha estat restaurat a l'ombra dels gratacels. Disposa de 103 suites al llarg de les quatre ales de l'edifici, unides per galeries internes i voltades de luxuriosos jardins, on es pot prendre el te entre fragàncies tropicals. El seu Whriter's Bar homenatja els escriptors que hi han sojornat o que n'han escrit d'oïdes. Encara avui l'establiment exigeix un mínim codi vestimentari. 
L'hotel Raffles és una visita obligada, ni que sigui per dubtar als seus llustrosos salons colonials sobre la conveniència d'ingerir més d'un cocktail Singapore Sling, combinat vermellós de ginebra, Cointreau, licor de cireres, Dom Benedictine, suc de pinya i llima, xarop de granadina i unes gotes d'angostura. La potent refrigeració a tots els espais tancats del país ha aconseguit vèncer el clima equatorial, però no els efectes del cocktail Singapore Sling.

0 comentaris:

Publica un comentari