4 de maig 2017

L'afer del mosaic romà d'Ifigènia a Empúries, ilegalitats i entrebancs

Arrencar i comercialitzar privadament qualsevol peça arqueològica no constituïa delicte fins la Llei d'Excavacions i Antiguitats del 1911. Només era un fet denunciat per historiadors i grups dotats d'esperit cívic. L'anomalia va arribar a extrems molt acusats a Empúries. Alguns erudits més desaprensius, vinculats a la Comissió de Monuments gironina i a les autoritats provincials, van constituir l'1 de desembre de 1848 davant notari a l'Escala una societat privada destinada a adquirir un terreny d'Empúries al qual acabaven de trobar el cèlebre mosaic romà del segle I aC amb una representació del mite del sacrifici d’Ifigènia a Àulida. La peça, d’uns 55 cm d'ample per 60 cm de llarg, és una de les més importants i més completes trobades al jaciment emporità. L'objectiu de la compra del solar era considerar el mosaic propietat particular i posar-lo a la venda com a tal. Un dels signants de la nova societat era Gabriel de Molina, secretari de l'ajuntament escalenc i autor del capítol dedicat a Empúries al Dicccionario
Geográfico-Estadístico-Histórico de Pascual Madoz, on havia reclamat que es preservessin per a la ciència els tresors del jaciment...
Un altre soci fundador era Joaquim Pujol Santo, membre de la Comissió Provincial de Monuments de Girona des de la seva creació el 1847. Un tercer membre era Francesc de Maranges i Juli, futur diputat a Corts i president de la Diputació de Girona.
Els signataris de la societat privada expressaven sense embuts al document notarial: "Cual media vesana de tierra adquieren, al objeto de buscar preciosidades y conservar las antigüedades o restos de edificios que la casualidad ofreciere o quizá se hallaren". 
Van construir damunt del mosaic una petita barraca d'obra, tancada a pany i forrellat. La peça hi va quedar confinada durant prop de cent anys, a l’espera de comprador. L'hermètic tancament privat del mosaic romà no era impediment perquè fos conegut, entre d'altres motius per promocionar-ne l'esperada venda. Diversos autors el van descriure, com l'historiador gironí Joaquim Botet i Sisó al treball del 1879 Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion
Al capdavall, el vice-president de la Comissió de Monuments gironina Manuel Almeda escrivia en un informe: "Pero pasaron los años, el rico comprador no se presentaba y los socios se fueron dispersando o murieron y muchos años quedó el mosaico sino olvidado por lo menos solitario en la casita que lo alberga". 
Es va establir el costum entre els visitants d'endur-se'n una de les petites tessel.les del mosaic com a record, la qual cosa va provocar una carta de denúncia enviada el 26 de juliol del 1879 a la Comissió de Monuments gironina per part del veí de Vilafant Josep Saderra i Mata: "Tengo el disgusto de poner en conocimiento de V.S. que el estado de conservación del precioso mosaico de Empúries empeora rápidamente, tanto que, si no se toman prontas y enérgicas medidas para conservarlo, dentro de poco tiempo habrá dejado de existir. En la visita que tuve el gusto de hacer a aquel despoblado el día 23 del corriente pude enterarme de que todas las figuras que están en primer término son mutiladas, en particular la de Ifigenia, cuyo cuello ha desaparecido ya. Me dirijo a la Ilustre Comisión de Monumentos para que informada de los que está sufriendo tan preciada joya artística y arqueológica ponga en práctica cuantos medios estén a su alcance para evitar su cercana desaparición". 
Cinquanta anys després de la descoberta i privatització del mosaic romà, el 1892 la Comissió de Museus i Biblioteques de Barcelona va intentar comprar-lo, sense èxit. Els germans escalencs Francesc i Josep M. Oliveras i Maranges van acabar aplegant a les seves mans la totalitat d'accions dels altres successors dels socis fundadors de la societat privada. Van posar novament el mosaic a la venda l'any 1909 per l'elevada xifra de 12.000 pessetes. Cada vegada més veus reclamaven la protecció d’aquesta peça del patrimoni. 
Tampoc en aquesta ocasió no va aparèixer el fabulós comprador. Els béns de Josep M. Oliveras i Maranges van ser embargats i subhastats l'abril del 1912, per deutes contrets amb el banquer figuerenc Narcís Cusí Jordà, entre els quals "una pieza de tierra llamada Mosaico", taxada en 5.000 pessetes. La Comissió de Monuments de Girona va demanar que intervingués en la compra el ministeri d'Instrucció Pública, en funció d’aquella nova Llei d'Excavacions i Antiguitats del 1911, la qual preveia que l'Estat podria exercir el dret de tempteig i retracte en casos com aquell. 
El diputat carlí olotí Pere Llosas Badia va presentar al Congrés una interpel.lació al ministre d'Instrucció Pública perquè intervingués en aquest sentit. El 29 de maig del 1912 es van subhastar els béns embargats a Josep M. Oliveras i Maranges: "Mas no se aprobó el remate en razón a la circunstancia de comparecer en autos Don Manuel Almeda y Esteva en nombre del Estado y como Vicepresidente de la Comisión de Monumentos de Gerona, recabando para el Estado el derecho de tanteo y retracto de la parte del explicado Mosaico [...] Don Manuel Almeda consignó en Secretaría la cantidad de trescientas treinta y seis pesetas con treinta y tres céntimos, precio correspondiente a la parte del mencionado Mosaico". 
Però el germà Francesc Oliveras i Maranges va presentar recurs judicial contra la cessió del mosaic a l'Estat, acceptat pel jutjat de primera instància de Figueres. La decisió es va veure apel.lada per l'advocat de l'Estat davant l'Audiència Territorial de Barcelona, la qual va donar raó a l'interès públic. La venda aparentment definitiva del mosaic a l'Estat es va fer el 24 de març del 1914. 
Aleshores va resultar que, en realitat, es tractava d'una meitat indivisa del mosaic. L'altra meitat continuava sent propietat del germà no embargat, Francesc Oliveras i Maranges, el qual va oferir la venda de la seva part per 4.000 pessetes a la Comissió de Monuments gironina. Això va deixar la recuperació de la peça en suspens durant vint o trenta anys més, fins que el comissari de Patrimoni Històric i Arqueològic de la Generalitat, Pere Bosch Gimpera, va ordenar que fos requisat i traslladat al Museu d’Arqueologia a Barcelona el gener del 1937, dintre de les disposicions legals de guerra. 
La venda de la segona part indivisa de propietat privada del mosaic del sacrifici d’Ifigènia no va tenir lloc fins el 1940, segons fa constar Martín Almagro a les Memorias de los museos arqueológicos provinciales del 1941. La peça només es va incorporar al museu d'Empúries a partir del 1956, més de cent anys després de ser exhumada i tancada a pany i forrellat a un camp comprat a corre-cuita pels descobridors amb la intenció de beneficiar-se de la venda, com van aconseguir en alguna mesura cent anys després.
L’afer seria estudiat en detall molt més endavant per Lluís Buscató Somoza i Lluís Pons Pujol al treball "La troballa del mosaic del sacrifici d'Ifigènia a Empúries i la seva posterior adquisició per la Comissió de Monuments de Girona. Uns fets poc coneguts", publicat com a separata del número 53 de de la revista Empúries, l’any 2003.

0 comentaris:

Publica un comentari