23 de set. 2017

Per la unitat nacional, França no vol saber res de la lletra “ñ”

Un tribunal de la ciutat bretona de Quimper ha notificat als pares que acaben de registrar el seu fill amb el nom de pila bretó de Fañch que no poden fer-ho perquè “significaria trencar la voluntat del nostre Estat de Dret de mantenir la unitat del país i la igualtat sense distinció d’origen”, tal com informava ahir el corresponsal del diari La Vanguardia a París, Rafael Poch. L’alfabet francès no inclou la lletra “ñ”, a diferència del bretó, el castellà, l’euskera, el gallec i altres llengües, com saben prou bé tots els Ibanez, Munoz o Nunez nascuts a França o nacionalitzats. El president de la regió francesa de la Bretanya ha replicat en un tuit que el nom
del nen registrat en bretó “no posa en perill la unitat del país. Al contrari, acceptar-ho és reconèixer la nostra diversitat i reconèixer-nos col.lectivament”.
A França l'integrisme centralitzador ha estat successivament monàrquic, revolucionari, bonapartista i republicà, ofuscat per crear una nació uniforme i no només unitària. El jacobinisme, el centralisme polític, cultural, social i lingüístic és avui un fenomen típicament francès, també. 
Durant la Revolució del 1789 els membres del Club d’Amics de la Constitució van ser coneguts com aanomenats jacobins perquè es reunien a la biblioteca del convent dominic dels Jacobins de la Rue Saint-Honoré. Es van convertir en partit dominant, encapçalats per Danton i Robespierre, després d’eliminar el primer ideòleg Rousseau. El període del Terror, governat pels jacobins, prenia com a pretext la necessitat d’enfrontar-se a l’enemic extern, però van utilitzar-lo per eliminar l’oposició interna i el pluralisme republicà, començant pels girondins.
Els jacobins van abraçar el centralisme polític i administratiu com a raó d’Estat contra els particularismes, els cacics regionals i les llibertats locals. El centralisme va passar a convertir-se en dogma també del nou règim revolucionari, com ho havia estat dels règims borbònics anteriors. La República seria ferotgement uniformista. 
També és cert que la política centralitzadora de la Revolució va implicar substancials factors de progrés enfront del feudalisme, les forces reaccionàries, l'endarreriment rural i el caciquisme. Era un centralisme modernitzador, cosa que no tots els centralismes poden dir. 
L'Estat francès va ofegar les identitats regionals a través d'una administració pública més igualitària i eficaç, a través de l'extensió de l'escola "laica, obligatòria i gratuïta" --i uniformitzadora. La guillotina lingüística d'un sol idioma de prestigi va menysprear el multilingüisme real, sense cap interès per patrimonialitzar-lo com a riquesa comuna.
Mantenir fins avui el mateix rumb ha conduït l'Estat francès a oferir espectacles ridículs, com aquest últim. L’uniformisme, l’unitarisme, el centralisme no és només un concepte geogràfic o polític. També és mental, de mentalitat: la idea de les pàtries pures i els pobles homogenis enfront de les societats plurals i els Estats plurinacionals vistos com a valor afegit.

0 comentaris:

Publica un comentari