21 de set. 2017

Retorna “Blade Runner”, sense metàfora ni al.legoria

El septuagenari actor Harrison Ford no va poder contenir les llàgrimes durant la presentació a la premsa abans d’ahir a Madrid de la continuació de la mítica, profètica pel.lícula Blade Runner que s’estrenarà aquí el 6 d’octubre. Va ser una reacció sensible coherent amb el film del 1982 que marcaria època. Basat en la novel.la de ciència-ficció de Philipp K. Dick Somnien els androides ovelles elèctriques? i dirigit aleshores per Ridley Scott, la història distòpica dels replicants-robots i els humans transcorria a una destruïda ciutat de Los Angeles el novembre del 2019 (a la novel.la era l’any
1992), només habitada sota la pluja i la boira per aquells humans que no havien pogut escapar a les colònies instal.lades a altres planetes. La hipnòtica banda sonora era del compositor Vangelis. A les portes ara de l’any 2019, moltes de les seves visions catastròfiques sobre el futur d’aquest planeta s’han anat complint i justifiquen la segona adaptació, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, també amb Harrison Ford al capdavant.
Un dels científics més acreditats, Stephen Hawking, declarava el mes de juny a l’última trobada científica anual de Trondheim (Noruega): “No tenim futur si no colonitzem l’espai. No tenim cap més opció”. Afegia que la vida intel.ligent que caracteritza exclusivament el planeta Terra tendeix de manera comprovada a l’autodestrucció, la qual cosa s’ha revelat com la menys intel.ligent de totes. 
No és corrent que un film entri en la memòria col.lectiva pel monòleg final. A Blade Runner, l’androide Roy Batty diu al protagonista Rick Deckard (Harrison Ford) instants abans de morir sota la pluja: “Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu: atacar naus en flams més enllà d’Orió. He vist brillar Raigs-C prop de la porta de Tannhaüser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. 
En realitat les famoses frases són un plagi del no menys famós poema El vaixell ebri, d’Arthur Rimbaud. El plagi sempre ha estat el fil conductor de la cultura de tots els temps. Saber copiar d'un bon model representa un encert, mentre que l'anhel d'originalitat resulta tot sovint inútil i dóna peu a piruetes ridícules. Escrivia Rimbaud, en traducció de Joan Brossa:

He vist els arxipels siderals! I les illes
on els cels delirants s'obren al remador:
És en les nits més fosques que dorms I t'exilies,
milió d'ocells d'or, oh! Vigor del futur?

És cert, massa he plorat! Les Albes són tan tristes.
Tota lluna és atroç i tot cel és amarg:
L'agre amor m'ha inflat amb sopors irritables.
Ai, que ma quilla esclati! Què m'enfonsi en la mar!

L’estrena de Blade Runner va ser un fracàs comercial als Estats Units, amb una taquilla de 14 milions de dòlars, la meitat del cost de rodatge. Es va rescabalar àmpliament als videoclubs, com a segona pel.lícula més llogada després de Casablanca i una de les més lucratives en la història de la Warner.

0 comentaris:

Publica un comentari